En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 30 de juny del 2014

Extrem


SUNDBERGSUNDBERG, Mikael El duro invierno dins Cómo la hice
també dins Provisionals de Miquel


No planto cara.
No fujo ni tinc por.
Sóc resistent.

ROSANAS, Carme

Tot i que cot,
espero temps millors.
Resilient.

BONALS, Helena

17 comentaris:

  1. Gràcies, Helena, per dur-me fins aquí.

    La resistència ja és molt. La resiliència és molt més.

    Un haikú fantàstic, Helena!

    ResponElimina
  2. M'he tornat a oblidar
    del nostre aniversari.
    Sóc reincident.

    ResponElimina
  3. Després de buscar al diccionari "resiliència " he entès el vers.
    Molt bons el de totes dues, tant el de ROSANAS, Carme, com el de BONALS, Helena.

    PUJOL, Xavier



    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      que et molesta que posi el cognom primer? És per inèrcia, el que faig quan poso els autors de les imatges. No hi veig males connotacions.

      Elimina
    2. Naturalment que no em molesta. He fet una mica de brrrrroma, com amb el Bond, James Bond.

      Elimina
  4. L'esperança, és l'únic que fa que puguem viure feliços, si trobem la felicitat i el fal·lus, és a dir, la mateixa esperança.

    Vicent

    ResponElimina
  5. És bonic veure els dos poemes junts, donant-se el relleu... resistir l'hivern, no és poca cosa!

    ResponElimina
  6. Seguiiré el vol després de la tempesta, tenacitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      després de la tempesta es veu tot més clar. Però cal tenacitat, és veritat.

      Elimina
  7. Vaig descobrir la resiliència per un llibre que em va recomanar un psicòleg fa uns anys. Fins ara no he entès que volia dir. Uns haikus brillants!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia!
      Jo fa molts anys que era resilient t sense saber-ho

      Elimina
  8. Preciosa la imatge.
    I preciosa la vostra combinació de paraules i sentiment.
    Felicitats a les dues!

    ResponElimina
  9. Només ens queda allò que no ens prenen i és lo millor de nosaltres mateixos" la tenacitat".
    Felicitat a les dues!!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...