En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 26 de juny de 2014

Traduir en paraules

Ja han passat
alguns fulls de l'esbós
viscut i escrit,
d'aquest camí que faig
d'amistat retrobada.

17 comentaris:

  1. Traduir en paraules... Hi ha tantes coses per traduir!! També hi ha moltes coses que no cal traduir. Però addicta com sóc a les paraules, a vegades m'agradaria traduir gestos, traduir somriures, traduir mirades, traduir camins, traduir processos... Hi ha tantes coses intraduibles que per a mi són una mena de repte constant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Traduir, interpretar, és el que m'agrada més de fer després de la poesia, Carme. És veritat que hi ha coses que no es poden traduir, només copsar.

      Elimina
  2. Traduir en paraules no és el que fa la poesia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I els ulls també la tradueixen per al cor...

      Bon dia a tots dos :-)

      Elimina
    2. Sí, Jpmerch, això és el que fa la poesia, a vegades.

      Elimina
    3. cantireta,
      les imatges d'un poema són això, imatges que poden ser copsades amb els ulls.

      Elimina
  3. Posaré els teus versos al traductor del google.
    a veure què passa....

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier,
      els versos d'avui no tindrien una bona traducció, són molt dolents.

      Elimina
  4. Hi ha trànsits que no necessiten traducció, Helena: són un retrobament continu que va més enllà de les paraules, perquè es tracta d'una sintonia per-ma-nent-ment... excelsa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel, com t'ho fas, això de ser tan seductor?

      Elimina
    2. Helena, n'hi ha que s'ho mereixen per-ma-nent-ment...

      Elimina
    3. Plenitud total, més enllà de les paraules!

      Elimina
  5. Amistat retrobada en esbòs... per passar a net i que sigui amistat sense adjectius, tal qual, en rigorós directe :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco seria, Gemma! Tan viscut com per escrit.

      Elimina
  6. Anem a poc a poc passant fulls, jo ja en tinc passats un grapat i em queden poques tallades de monyo que deia mon pare, però així i només així és que ens retrobem amb velles amistats i amistats per fer, jo ara he quedat amb un amic que per motius aliens a aquest escrit m'havia barallat i ens hem retrobat, desitja'm sort, quedem el dimarts.

    Una abraçada sempre d'amic des del barri de Russafa de la ciutat de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo, tot i no tenir facebook, sóc una sentimental amb els amics o amigues!
      Que vagi bé amb el teu amic!

      Elimina