En qualsevol moment de la nostra vida em sigut una peça dintre del laberint dels nostres sentiments sense trobar l'ancora del nostre desig.Però sempre hi ha uns estels de l'esperança per trobar la sortida del nostre patiment. Diumenge d'estels dansaires.
El millor per a patir i no caure és transitar pels cinc discursos humans sense ancorar-se en cap d'ells, és com la cançò del jonc.
ResponEliminaVicent
Autobiogràfic?
ResponEliminanobvesflors,
Eliminasí, autobiogràfic. M'ha passat dues vegades, haver de fer la travessia del desert.
Ser ploma? Amb la ploma es poden escriure bells poemes.
ResponEliminaxavier,
Eliminaés una metonímia. La idea és el que tu dius.
Ets ploma, quina idea més maca... ploma d'aquelles lleugeres que volen, però també poden escriure...
ResponEliminaCarme,
Eliminamolt bona interpretació!!!
Ploma que buida
ResponEliminaomple el paper
amb el fosc que perdura.
Jo també, estimada. Tants cops...
Una llàgrima cau, ara, en recordar-ho.
cantireta,
ResponEliminajo crec que a tothom li ha passat un moment o altre, però els meus naufragis han estat "heavys".
En qualsevol moment de la nostra vida em sigut una peça dintre del laberint dels nostres sentiments sense trobar l'ancora del nostre desig.Però sempre hi ha uns estels de l'esperança per trobar la sortida del nostre patiment.
ResponEliminaDiumenge d'estels dansaires.
Josep Aguilera,
Eliminahi ha diferències, no tothom ho passa tan malament a la vida com d'altres.