En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 19 de juny del 2014

En la pols de l'aire

Fragment del paravent
dissenyat per Alexandre de Riquer
dedicat a la poesia. Col·lecció del Palau Güell


La poesia,
una dent de lleó.
La flor al vent,
les diverses lectures.
Sempre tan delicada.

12 comentaris:

  1. La pols dura un instant, la poesia perdura

    ResponElimina
  2. El que dius de la flor al vent m'ha portat a la memòria la vegada en què, com em passa ara moltes vegades, tot i que aleshores era cosa estranya, va coincidir el meu estat d'ànim amb el vent, era que jo vaig atemorir-me per un afer en un moment determinat que va començar un fort vent i va ploure movent-se en un parell de segons les fulles seques del terra. Això era poesia, feta amb el sentiment, delicada, amb moltes lectures, com una dent de lleó (no sé si vols dir una dent de lleó, però tant se val, la veritat no és l'important d'un discurs i em valdrà igualment) cruel i despietada com el vent i la pluja en un moment en què tot va malament.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que líric això que expliques, Vicent! És millor que el meu poema.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Això provo de fer, Jordi.
      És curiós que l'artista escollís la dent de lleó per a la poesia.

      Elimina
  4. Potser la poesia és justament l'intent de fer perdurar el que sabem que és peremptòriament fugaç. Assenyales l'ambigüitat també, com un dels seus elements constitutius. Hi estic d'acord. És en la riquesa de significats i en la manca d'imposició d'un de sol, que la poesia creix i penetra.

    ResponElimina
  5. M'encanta la imatge i les coses delicades, jo també ho sóc bastant. Quan he vist el títol em pensava que hi hauria un poema del Jordi. Molt bonic.

    ResponElimina
  6. A mi també m'agrada molt la imatge, Sílvia!

    ResponElimina
  7. Finestres de vitrals que sedueixen pel seu asortiment de colors,el reflex de la vida.
    Com la poesia que sedueix amb les seves paraules envers a la vida.
    Una abraçada Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona interpretació, de la imatge i el poema, Josep Aguilera.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...