En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 13 de juny del 2014

Dolor i ràbia

La ràbia és necessària
per al doll de la creació,
com la pressió
que empeny l'aigua.
Però cal graduar-la
perquè no hi hagi inundacions.

10 comentaris:

  1. Si no fos per la vàlvula, saltaria la tapa de l'olla a pressió.
    De tant en tant, com molt bé defineixen els teus versos, cal deixar anar, mesuradament, una mica de ràbia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      en anglès en diuen "anger". Sense una mica de ràbia no es pot produir. Bona la idea de la vàlvula.

      Elimina
  2. I tant... Les inundacions de ràbia serien terribles, prou que ens en deixen mostres aquí i allà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenir ràbia, com tenir por, per saber dominar-la, Carme.

      Elimina
  3. Cal de tant en tant estar al discurs de l'amo per a poder ser una mica freds i poder cabrejar-se però tot sabent que és el que toca, després si no hi ha incompatibilitats de caracters tornar una altra vegada, això és l'home fred que controla la seua ira.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ira sempre s'hauria de controlar, Vicent. La ràbia no és ben bé això.

      Elimina
  4. Vas al camí, crides, plores, i el refàs per tornar a casa. Recomençar... amb mig somriure.

    ResponElimina
  5. Probablement és una de les definicions més precises de l'art (del bon art, almenys) que hagi llegit mai.
    Tot un programa en si mateix i en tan pocs mots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      aquest poema me'l va inspirar la ràbia que certa revista em menystingui, per cert.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...