En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 18 de gener del 2014

Publicar

Un full en blanc
on tot és possible.
Una ploma
que el vent arrossega.
Una impremta
amb tots els poemes del món.

20 comentaris:

  1. El vent fa gronxar
    a les ones
    tots els poemes
    que encara no s'han escrit.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt, Xavier. Bona síntesi i més líric que no pas jo.

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Quan el mot és vida, hi batega la ploma a l'espill del vers.

    Ho he compartit al meu blog pensant en el recital d'ahir. Ara passe al teu i veig que també tu i tots aquells que s'estimen la poesia hi van ser d'alguna manera.

    Petonents des de l'espill

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vas fer un recital, ahir, Joana? El Jordi el presento jo el proper 7 de març a la meva biblioteca! Ja t'enviaré la invitació.

      Elimina
  4. Des d'ací la meua més sincera enhorabona a tots dos, que vaja molt bé

    ResponElimina
  5. Gràcies, Joana! Aquestes coses són mitja vida.

    ResponElimina
  6. Avui les ones de llevant gronxaven els barcos i els feien anar com una ploma: versos escrits a l'aigua.

    ResponElimina
  7. Aquest full en blanc, l'has d'omplir amb molts versos, Helena !!

    ResponElimina
  8. Que no pari mai de bufar aquest vent que arrossega la teva ploma. M'agrada molt aquesta impremta amb tots els poemes del món!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt de veure-ho així, Sílvia! Sempre endavant, amb infinites possibilitats.

      Elimina
  9. Tot i que sempre hem de donar lloc a la incompletud i a la impossibilitat d'alguna cosa, publicar és això que tu dius, un lloc on tot és possible.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tenim molta sort els que som d'aquesta època de la Història per poder publicar gratuÏtament, l'art, la poesia, la ciència, la cultura s'ha democratitzat i de quina manera, coses negatives? Els hi ha també, però aprofitem-nos de les positives, per l'amor de Déu.

      Vicent

      Elimina
  10. Vicent,
    la democratització de l'art, els blocs, m'han salvat la vida! Estic molt agraïda a qui em va obrir el primer bloc.

    ResponElimina
  11. Efectivament i creu-me, a mi també m'ha salvat la vida la xarxa.
    Ja som dos.

    Una abraçada des d'un racó del nostre domini lingüístic

    Vicent

    ResponElimina
  12. Una confiança d'anar endavant que ens dóna el teu poema... gràcies!

    ResponElimina
  13. Carme,
    sí, és molt optimista, aquest poema!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...