En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 12 de gener del 2014

Fer el bé

No diguis mai
que no estimes pas.
Sigues amable,
encara que no et donis,
la forma és important.

27 comentaris:

  1. Vols dir? De benintencionats l'infern n'és ple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      no és una bona intenció, com una bona persona, sinó una persona bona, que no és el mateix.

      Elimina
  2. És molt difícil donar-se a totes hores, per no dir impossible, però és veritat que l'amabilitat quasi sempre recompensa, a l'entorn i a u mateix.

    I la bondat, encara que molts la menystenen, és la clau per a no perdre's en els laberints de la por.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ximo,
      per això m'agrada de fer sempre crítiques en positiu, cercant tot el bo que puc trobar en un poema, en un llibre, en una obra d'art.

      Elimina
  3. Sí , Helena, millor no assabentar-se'n. Et deixe un haiku relacionat. Abraçades

    Cru és l'oblit
    quan l'estima s'ha fos
    dolça en la mort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joana, molt cru és l'oblit. Un poema de Villatoro que vaig veure fullejant l'altre dia venia a dir que, entre la hipocresia de la mentida i el mal que fa la impertinència, hi ha la virtut del silenci. Genial.

      Elimina
  4. Tornaré a jugar a les frases afirmatives...

    Digues, només
    Tot el que sents, ben cert.
    Sigues cordial.
    Ofereix en somriures,
    Allò que vols donar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els teus versos afirmatius ho són molt, d'afirmatius, Carme. Exactament el que estic dient.

      Elimina
    2. M'agrada que es corresponguin, "exactament", com dius, perquè és el que buscava. :)

      Elimina
  5. Penso que no tracta pas de no assabentar-se'n, no crec que el poema de l'Helena vagi per aquí, per dissimular o per mentir. Crec que parla de la manera d'explicar e l que sentim, fent el bé, com diu el títol, i no el mal.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig tenir una mala experiència, o més d'una, Carme, en aquest sentit. D'això serveix l'experiència!

      Elimina
  6. Carme, imagine que no m'has entés. Jo en cap moment he dit pensat que el poema d'Helena ens porte a la mentira o a dissimular. Simplement pense que és milor no assabentar-se'n, no conèixer gent que no sap el que és l'estima o que porta l'odi per bandera. I el haiku, com Helena ja sap molt bé, tot i que no segueix les directrius del poema, l'he pensat ací i com moltes vegades he fet l'he escrit ací abans de passar-lo al meu bloc. B7s a les dues

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb el teu haikú. Cru és l'oblit. Realment és així.

      Potser no t'havia entès bé. He dit això, perquè jo penso que sempre és millor d'assabentar-se del que hi ha, sigui el que sigui, que no pas, anar perdut. Besets, també per a tu, Joana.

      Elimina
  7. Fer el bé i fer l'amor, sempre! Tot i que a mi també m'ha passat moltes vegades que m'han confós aquesta "bona forma" amb la hipocresia o falta de sinceritat. I no és així, simplement és una manera de no voler fer mal que em surt inconscientment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      és veritat que sempre, sempre, sempre ets positiva, això s'agraeix molt!

      Elimina
  8. Suposo que es pot ser sincer i amable. Crec que en l'amor allò que fa més mal és l'engany i la incertesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      la sinceritat no és renyida amb la delicadesa, però som humans i ens equivoquem.

      Elimina
  9. Savis propòsits. Als catorze anys em vaig proposar somriure a la gent, perquè sempre feia cara seriosa. Tampoc és que vagi rient tot el dia com un babau, perquè no em surt de dins, però com tu dius, la forma és important.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      a mi algú m'ha dit alguna vegada que somric massa. Però, per exemple, mai arrugo el front!

      Elimina
  10. Es fàcil confondre les bones intencions amb la hipocresia. Especialment els que ja estan escarmentats. De tota manera penso com tu, Helena, la forma és important.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      la forma, com li he dit a la Joana, és a vegades saber callar.

      Elimina
  11. Tens molta raó, les bones maneres no les hem de perdre, cal anar en compte en lacomunicació, però sense deixar d'amagar la veritat del que es vol expressar.

    ResponElimina
  12. Si somrius per fora, encara que només sigui una mica,
    el cor també ho fa per dins, encara que no en tingui ganes.
    I els receptors del teu somriure ho agrairan.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol,
      l'exterior té molt a veure amb l'interior moltes vegades! Espriu deia alguna cosa així com que si no podíem estimar almenys fóssim piadosos i complaents.
      Ets molt benvingut!

      Elimina
  13. Jo solc ser amable gairebé sempre, el que passa és que intente evitar les persones manipuladores, de les que no em deixe manipular o els normòpates que frueixen manant i normalment solen rebaixar-nos i els evite i si no puc evitar-los els pose barreres dialèctiques per a que em deixen en paus, però amb vosaltres, ja vos tinc ben escollits, no tinc cap problema, sou persones dignes, que és el que dóna gust, fins i tot un normòpata ho pot ser, si deixa amb nosaltres i en el terreny de l'amistat la seua dèria per manar i per posar-se damunt de nosaltres.

    Una abraçada catalana

    Vicent

    ResponElimina
  14. Vicent,
    és veritat que no costa gaire d'estar bé amb gairebé tothom!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...