En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 4 de gener del 2014

Contra mundum

No vull ser feliç,
vull ser poeta.
No vull volar,
vull ballar.
No vull ser respectable,
vull que em respectin.
No vull que m'estimin,
vull que em parlin d'amor.

12 comentaris:

  1. jo vull el que vols i el que no vols..
    bon any Helena!

    ResponElimina
  2. lolita,
    normalment no es poden tenir les dues coses alhora!
    Bon any!

    ResponElimina
  3. Jo també ho vull tot... I tant que es pot tenir... Allà vaig: a aconseguir-ho tot... :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      jo crec que si fos feliç no faria poesia, faig poesia per ser feliç!

      Elimina
    2. Jo també ho penso! Escric i llegeixo per ser una mica més feliç. Els dos últims versos (com sempre) m'han fet pensar molt. Si et parlen d'amor és que estimen? o no necessàriament? Jo també ho vull tot, "en la mesura humana", que deies tu. Els Reis ens ho duran, segur.

      Elimina
    3. Sílvia,
      el que sol passar és que els que saben parlar-te d'amor i enamorar-te, ells mateixos no són enamorats! El Vicent deia una vegada que parlar d'amor és fer-lo. Per a mi l'important és que jo estimi, la resta és literatura...

      Elimina
  4. Si ser poeta ens fa una mica feliços... millor. I si ballant, ballant podem arribar a volar... més màgic. I jo vull que m'estimen, encara que no m'ho diguen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      ser poeta no em fa una mica més feliç, sinó que és tota la meva vida la que es pot trobar darrere les paraules. És maco de sentir-se estimada encara que no t'ho diguin, també és veritat. Parlar d'amor tampoc és dir que estimen.

      Elimina
  5. Els teus poemes s'han de llegir i rellegir. Cada cop hi descobreixo noves lectures. I això vol dir que ets una poeta de cor, de veritat.

    ResponElimina
  6. Poesia per perdre's i badar entre els versos. Contra corrent, amb el cap ben alt i amb un somriure als llavis

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...