En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 25 de maig del 2016

Punt culminant

Hier kommt die Sonne (Aquí ve el sol) dins Relats en català

Pots pondre't, sol,
emboirar-te, i sempre
ets el meu zenit.

Helena Bonals


Quan ja ens rendíem
al nadir insondable,
torna a cridar-nos
l'estel de l'estelada
des del zenit del somni.

KRT

27 comentaris:

  1. No s'apaga mai.
    És la nostra mesura.

    ResponElimina
  2. Encara que s'emboire, sabem que el tenim damunt.

    ResponElimina
  3. L'aspecte negatiu que té el punt culminant, és que no pot oferir cap expectativa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      Depèn de quines expectatives tinguis. L'important c'est la rose. L'amor és tenir i no tenir.

      Elimina
  4. El sol dibuixa una el·lipsi.
    Com les nostres expectatives.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      veig que tu també contestes el Jpmerch, en un sentit diferent, i tan vàlid com el meu, que de fet és articulat en dues cites (disculpeu la pedanteria!).

      Elimina
  5. Del sol cae un racimo en tu vestido oscuro.
    De la noche las grandes raíces
    crecen de súbito desde tu alma

    Pablo Neruda (2 de 20)

    ResponElimina
  6. La lletra A és un zènit...

    (em fas fer poesia visual, nena)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia visual m'agrada molt, cantireta. El zènit deu provindre de la infantesa, de la primera lletra de l'abecedari, que apunta al cel.

      Elimina
  7. El teu poema l'associo a un ideal: és la nostra guia malgrat totes les contingències que passin en el camí per aconseguir-lo.

    ResponElimina
  8. Va bé, saber que tenim un zenit, encara que la boira no ens el deixi veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      el zènit, en si mateix, és insuperable.

      Elimina
    2. Quan ja ens rendíem
      al nadir insondable,
      torna a cridar-nos
      l'estel de l'estelada
      des del zenit del somni.

      Elimina
    3. Tant de bo sempre fós així, Ramon.

      Elimina
    4. Te l'he publicat a dalt, gràcies per atrevir-t'hi!

      Elimina
    5. Gràcies a tu! Tot i haver-m'hi entaforat un accent...

      Elimina
    6. Ramon,
      No sabia que zenit no du accent! Ho saps tot!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...