 |
| GRIFOLL dins Poètica crapulística |
Sempre encerclada,
per petita que sigui,
la teva illa.
Helena Bonals
La teva illa,
sempre cal protegir-la.
L'espai més propi.
Carme Rosanas
No estàs tancada
ni amb una filferrada:
Tinc alicates.
Xavier Pujol
Fil espinós
que pentines els dies
amb les espines,
guarda el tresor
del viatge absolut
sense anar enlloc
Anònim
Et cridaré amb silencis. T'encerclaré amb paraules.
Miquel Arimany
La teva illa,
ResponEliminasempre cal protegir-la.
L'espai més propi.
Carme,
ResponEliminam'agrada molt el teu punt de vista, però crec que pot tenir d'altres interpretacions. És la riquesa de la poesia, i d'aquesta imatge!
Et publico!
MUY CERTERA REFLEXIÓN.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminasense forma no hi ha poesia.
Abraçades.
No estàs tancada
ResponEliminani amb una filferrada:
Tinc alicates.
Xavier,
Eliminano se t'escapa mai res!
Fil espinós
ResponEliminaque pentines els dies
amb les espines,
guarda el tresor
del viatge absolut
sense anar enlloc
Anònim,
Eliminaés un viatge sense anar enlloc, és veritat. En saps molt!
El cercle que ens protegeix ens aïlla. No és pot tenir tot!
ResponEliminaGlòria,
Eliminaexacte, no es pot tenir tot, però jo vull tenir la meva part.
Et cridaré amb silencis. T'encerclaré amb paraules.
ResponEliminaMiquel ARIMANY
Jordi,
Eliminam'embadaleix aquest vers!
També me l'enduc a dalt!
Ítaca, "l'inaccessible étoile". Tan lluny i tan endins. Isolada i oberta als tretze vents. Utòpia, i a l'abast.
ResponEliminaRamon,
Eliminaaquesta illa per a mi és tot el contrari que Ítaca, si parlem d'Ulisses.