En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 3 de maig del 2016

Concordia discors

JOBI Flor dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El verd de fons
contrasta amb la flor lila
com la moneda.
Però no us penséssiu que ella
mai s'hi pot igualar.
a

13 comentaris:

  1. Carme Rosanas3 de maig del 2016, a les 12:15

    Quina foto més curiosa... No, no s'hi pot igualar de cap manera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de maig del 2016, a les 12:25

      Carme,
      Allò material pot tenir relació amb allò sentimental, efímer, però en el fons no hi té res a veure.

      Elimina
  2. xavier pujol3 de maig del 2016, a les 12:50

    Un centimet de poesia.
    Milionària de poemes.

    ResponElimina
  3. Fent camí3 de maig del 2016, a les 13:17

    Ni els versos ni les fotos tenen preu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de maig del 2016, a les 16:55

      Marí Català,
      Aquesta foto és molt bona, és veritat!

      Elimina
  4. Helena Bonals3 de maig del 2016, a les 17:07

    Mari Català,
    que sempre em surt amb accent des del mòbil!

    ResponElimina
  5. Rafel3 de maig del 2016, a les 19:21

    Aquesta imatge no té preu.

    PD: La setmana vinent a Girona temps de flors potser hi ha un racó pels versos.

    ResponElimina
  6. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com7 de maig del 2016, a les 12:30

    Preciosa combinació.
    Cal descobrir el seu secret...
    Hens hi posem?

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de maig del 2016, a les 18:30

      Olga i Carles,
      és una combinació bàsica, que ho engloba tot.

      Elimina
  7. KRT7 de maig del 2016, a les 20:04

    M'has fet pensar en 'L'auca del senyor Esteve'. El nét era artista escultor, però l'avi pagava el marbre... La poesia serveix per a això: per fer pensar.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...