En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 5 de maig del 2016

Des dels teus ulls de noi

La infància és vital, perquè l'home és el que queda del nen
Ana María Matute



Les titelles d'una altra


Els versos fets
durant l'edat adulta
són sacsejats
d'inconscient manera
pels somnis d'infantesa.

Helena Bonals


Els somnis que tenim
a l'edat adulta
van començar
en la infantesa.

Xavier Pujol

28 comentaris:

  1. Quina interpretació més bona, vaja, més que bona, genial!

    ResponElimina
  2. Però,
    dels somnis que germinen
    en la ignorància de la infància
    vostè s’enyora, senyora?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      Jo ho enyoro tot, de la infantesa, fins i tot els suspensos en educació física! Enyorar està relacionat amb ignorar, per cert.

      Elimina
    2. Si, però en el sentit d’ignorar on para algú, no el de manca de coneixement. Enyorar el passat és no acceptar el present, és voler atrapar el vent. Jo també suspenia educació física.

      Elimina
    3. Anònim,
      Crec que no és cap mal, voler atrapar el vent. Aquest vent és el que mou les branques dels arbres de l'art. El meu present també em fa feliç!

      Elimina
  3. Es veritat. Tots portem dins al nen que hem sigut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mari Català,
      Tots, tots, no, hi ha persones molt depravades!

      Elimina
  4. Per cert quina il·lustració tan bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és una passada, aquesta i•lustració! En tinc més.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Onades apassionades que provenen de la infantesa, Jordi.

      Elimina
  6. Els poetes, Helena, ens deixem sacsejar per la nena juganera que portem dins. M'agrada.

    ResponElimina
  7. És ben bé així com dius. I un ensonyament diürn també et pot fer un sotrac, de tan viu com pot ser un record.

    ResponElimina
  8. Olga,
    Jo he patit molt per algun record, però la melancolia és trobar gust en la tristor, recrear-s'hi.

    ResponElimina
  9. Els somnis que tenim
    a l'edat adulta
    van començar
    en la infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      "Cyrano és dolor i ràbia. Tots els infants són Cyrano, tots els adults són Cyrano", deia Depardieu.
      T'ho publico!

      Elimina
  10. Com és magnifiquen els records d'infantessa! Això no és dolent, al contrari, mentre no interfereixin o condicionin el nostre present.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, i encara que interfereixin, benvinguts siguin els records d'infantesa!

      Elimina
  11. Aquests somnis és fan realitat sempre quan la Consciència desperta.

    Una Abraçada.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      se somnia el que es tem i el que es desitja, una altra cosa és que es faci realitat.

      Elimina
  12. Tornar voldries
    a la pàtria perduda
    de la infantesa?
    No es pot. Tan sols el somni
    i els versos ens hi apropen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      tu sí que t'hi apropes a la pàtria perduda de la infantesa!

      Elimina
  13. UN PLANTEAMIENTO MUY COHERENTE.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      sí, és un plantejament coherent amb la meva manera de ser!
      Abraçades!

      Elimina
  14. El poema i la imatge estan tant ben lligat com els llaços entre l'infant i l'adult.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...