En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 17 de maig del 2016

La diferència és en l'estil

griFOLL Autoretrats de ningú dins griFOLL museum

L'ombra, el fons,
la màscara, la forma.
I el vers, entre elles.
Com les fulles caigudes
entre la nova gespa.

Helena Bonals


Fulles i gespa
Tant al sol com a l'ombra
fan poesia.
La màscara d'ulls buits
no sap ni com llegir-les.

Carme Rosanas


La gespa creixerà, es farà alta,
lluent i verda,
gràcies, en part,
a la saba de les fulles caigudes
que enriqueixen la terra.

Xavier Pujol


Si traus la màscara,
veuràs uns ulls de llum
que t'il·luminen.

Mari Català


No vulguis amagar
rere la màscara
uns ulls buits
que menteixen

Glòria Bosch i Morera




14 comentaris:

  1. Fulles i gespa
    Tant al sol com a l'ombra
    fan poesia.
    La màscara d'ulls buits
    no sap ni com llegir-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, crec que sense la màscara no sol haver-hi poesia. Encara que sembli que ets molt directe, sempre hi ha una metàfora o algun paral·lelisme. La diferència entre un discurs del teu pare o el dir alguna cosa que t'arribi.

      Elimina
  2. La gespa creixerà, es farà alta,
    lluent i verda,
    gràcies, en part,
    a la saba de les fulles caigudes
    que enriqueixen la terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      de fons tots en tenim, el difícil és fer-ne poesia.

      Elimina
  3. La gespa mullada ed la caricia profunda de la pell.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      el nexe entre la superfície i la profunditat és el que m'interessa.

      Elimina
  4. MUY SIGNIFICATIVO TU PENSAMIENTO.
    ABRAZOS

    ResponElimina
  5. Si traus la màscara,
    veuràs uns ulls de llum
    que t'il·luminen.

    ResponElimina
  6. No vulguis amagar
    rere la màscara
    uns ulls buits
    que menteixen

    ResponElimina
  7. Fantàstica cadena de poemes! Gràcies.

    ResponElimina
  8. A mi també m'agrada que els seguidors s'atreveixin a fer versos, Ramon.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...