En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 28 de maig del 2016

D'anada i tornada

GriFOLL Dues fotos dins Poètica crapulística

Per donar i rebre
llum, paraules, millor
quan som tots dos.
La visió exacta
reclama l'escriptura.

Helena Bonals


En l'escriptura
Ens retrobem encara
Llum i paraules.
Instants que construïm
Des de l'amor i els somnis.

Carme Rosanas


Entre tots dos
fileres de paraules
fan del vers llum
I en l'escriptura neixen
camins de somnis

Glòria Bosch i Morera


Quin pal, senyor!
Atles de les paraules
que veus passar
versos de llum i faules
i no ho pots explicar

Anònim

a

20 comentaris:

  1. xavier pujol28 de maig del 2016, a les 21:37

    Paraules a 2 veus, a l'uníson, en diàleg...

    ResponElimina
  2. Teresa Ribera28 de maig del 2016, a les 21:44

    Escriptura, per de dita, pel fil t'arriba. Para la orella. Sents?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de maig del 2016, a les 22:30

      Teresa,
      cal parar l'orella quan algú diu alguna cosa de veritat.

      Elimina
  3. Carme Rosanas28 de maig del 2016, a les 22:29

    En l'escriptura
    Ens retrobem encara
    Llum i paraules.
    Instants que construïm
    Des de l'amor i els somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de maig del 2016, a les 22:32

      Carme,
      només des de l'amor i els somnis!
      T'ha quedat molt bé, te'l pujo a dalt.

      Elimina
  4. Fent camí29 de maig del 2016, a les 18:33

    Sí, tens raó. Millor si som tots dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de maig del 2016, a les 18:59

      Mari Català,
      l'amor d'igual a igual, tan difícil d'aconseguir.

      Elimina
  5. Glo.Bos.blog29 de maig del 2016, a les 18:55

    Entre tots dos
    fileres de paraules
    fan del vers llum
    I en l'escriptura neixen
    camins de somnis

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de maig del 2016, a les 19:01

      Glòria,
      això sí que és una bona tornada de la meva tanka!

      Elimina
  6. Anònim30 de maig del 2016, a les 11:19

    Quin pal, senyor !
    Atles de les paraules
    que veus passar
    versos de llum i faules
    i no ho pots explicar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de maig del 2016, a les 12:45

      Anònim,
      per què poses "Atles de les paraules"?
      M'agrada molt "versos de llum i faules/ i no ho pots explicar".
      Te'l pujo a dalt.

      Elimina
    2. Anònim30 de maig del 2016, a les 19:17

      Atles, Tità que portava el món damunt de ses espatlles

      Elimina
    3. Helena Bonals30 de maig del 2016, a les 20:58

      Anònim,
      gràcies, no ho recordava!

      Elimina
  7. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com1 de juny del 2016, a les 14:50

    Paraules que fan vers quan la lluna i el sol es besen.

    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
  8. Gemma Sara1 de juny del 2016, a les 16:17

    Aquests poemaris que feu són molt xulos, m'agrada veure la mateixa idea en versions diferents.

    ResponElimina
  9. KRT5 de juny del 2016, a les 22:22

    Em trec el barret! Chapeau! Quin blog més creatiu! Jo també en gaudeixo. Gràcies.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...