El haiku premiat ho és pel darrer vers: la brutal retallada del verb i la metàfora de dir que allò que no ens interessa és prosa. I és veritat, l'amat és poesia des dels ulls que el miren ;)
Montse, la "brutal retallada del verb" ho és per les limitacions del haiku! "Prosa" per a mi té un únic significat, que no dic. "L'important és la rosa", deia Gilbert Bécaud, amb això em quedo.
Anònim: "I no canvia/ res aquest foc que, indiferent, apago", deia Margarit a Edat roja. Però alhora no m'agrada de ser com la majoria de les dones, les quals "s'enfaden, es mostren distants, indiferents o excessivament tímides", que vaig llegir un cop en què es parlava de la Julieta de Shakespeare. M'agradaria més ser captivadora pel fet de ser captivada que pel fet de romandre indiferent. Una altra cosa és poder volar. A mi em sembla que m'ha estat negat, almenys com jo ho voldria.
Un haiku preciós. M'agrada molt. També la foto.
ResponEliminaMari Català,
ResponEliminaen la foto la nineta s'expandeix, com quan mirem amb atenció. No sé per què aquest haiku té tant d'èxit, a "Relats en català" va guanyar.
BONITA METÁFORA!!!
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminam'agraden els teus tres signes d'admiració!
Abraçades.
El haiku premiat ho és pel darrer vers: la brutal retallada del verb i la metàfora de dir que allò que no ens interessa és prosa. I és veritat, l'amat és poesia des dels ulls que el miren ;)
ResponEliminaEts maga!
Muacs i remuacs!!
Montse,
Eliminala "brutal retallada del verb" ho és per les limitacions del haiku! "Prosa" per a mi té un únic significat, que no dic. "L'important és la rosa", deia Gilbert Bécaud, amb això em quedo.
Genial... trobo que mereix guanyar de sobres...
ResponEliminaCarme,
EliminaNomés faltava que m'ho corroboressis tu!
Captivador
ResponEliminael verd de la mirada
indiferent
Però ...
EliminaRera el cristall
l'anhel ambiciona
poder volar
Anònim:
Elimina"I no canvia/ res aquest foc que, indiferent, apago", deia Margarit a Edat roja. Però alhora no m'agrada de ser com la majoria de les dones, les quals "s'enfaden, es mostren distants, indiferents o excessivament tímides", que vaig llegir un cop en què es parlava de la Julieta de Shakespeare. M'agradaria més ser captivadora pel fet de ser captivada que pel fet de romandre indiferent. Una altra cosa és poder volar. A mi em sembla que m'ha estat negat, almenys com jo ho voldria.
Tots tenim ales,
Eliminanomés hem de saber
escollir el sol
Anònim,
EliminaLa meva lluna troba sempre sols coberts de boira.
Boira endins
EliminaBoira que al prat espessa bulls
enfredorida i tota blanca!
Tendror empegada als ulls!
Oh fulgor tova, paret franca!
Tot d’una em sento diluït
a dins d’aquesta fresca nit
que fas, oh boira!, al mig del dia.
Tot delirós de llunyania
palp els contorns de l’infinit.
AGELET i GARRIGA, Jaume
L'ull de la fotografia és penentrant, un ull que ens invadeix.
ResponEliminaEl fons de les teves paraules, pura poesia.
Consol,
Eliminaque la meva poesia sigui com aquest ull!
Genial!
ResponEliminaFelicitats pel premi, Helena, d'altra banda ben merescut.
Glòria,
Eliminam'estarrufo!
M'afegeixo a les felicitacions. Pel valor del poema i de la prosa que vindrà després.
ResponEliminaXavier,
EliminaNo, que no arribi mai la prosa de després, si us plau!!!
És que és un haiku magnífic. Enhorabona.
ResponEliminaRamon, crec que us captiva perquè té molt de sentiment.
ResponElimina