En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 15 de maig de 2016

Captivada

Niporepte 175: Ull ignot dins Relats en català

No saps que et miro,
l'únic que vull és veure't.
La resta, prosa.

22 comentaris:

  1. Un haiku preciós. M'agrada molt. També la foto.

    ResponElimina
  2. Mari Català,
    en la foto la nineta s'expandeix, com quan mirem amb atenció. No sé per què aquest haiku té tant d'èxit, a "Relats en català" va guanyar.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. ReltiH,
      m'agraden els teus tres signes d'admiració!
      Abraçades.

      Elimina
  4. El haiku premiat ho és pel darrer vers: la brutal retallada del verb i la metàfora de dir que allò que no ens interessa és prosa. I és veritat, l'amat és poesia des dels ulls que el miren ;)

    Ets maga!

    Muacs i remuacs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      la "brutal retallada del verb" ho és per les limitacions del haiku! "Prosa" per a mi té un únic significat, que no dic. "L'important és la rosa", deia Gilbert Bécaud, amb això em quedo.

      Elimina
  5. Genial... trobo que mereix guanyar de sobres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Només faltava que m'ho corroboressis tu!

      Elimina
  6. Captivador
    el verd de la mirada
    indiferent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però ...

      Rera el cristall
      l'anhel ambiciona
      poder volar

      Elimina
    2. Anònim:
      "I no canvia/ res aquest foc que, indiferent, apago", deia Margarit a Edat roja. Però alhora no m'agrada de ser com la majoria de les dones, les quals "s'enfaden, es mostren distants, indiferents o excessivament tímides", que vaig llegir un cop en què es parlava de la Julieta de Shakespeare. M'agradaria més ser captivadora pel fet de ser captivada que pel fet de romandre indiferent. Una altra cosa és poder volar. A mi em sembla que m'ha estat negat, almenys com jo ho voldria.

      Elimina
    3. Tots tenim ales,
      només hem de saber
      escollir el sol

      Elimina
    4. Anònim,
      La meva lluna troba sempre sols coberts de boira.

      Elimina
    5. Boira endins

      Boira que al prat espessa bulls
      enfredorida i tota blanca!
      Tendror empegada als ulls!
      Oh fulgor tova, paret franca!

      Tot d’una em sento diluït
      a dins d’aquesta fresca nit
      que fas, oh boira!, al mig del dia.
      Tot delirós de llunyania
      palp els contorns de l’infinit.

      AGELET i GARRIGA, Jaume

      Elimina
  7. L'ull de la fotografia és penentrant, un ull que ens invadeix.
    El fons de les teves paraules, pura poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      que la meva poesia sigui com aquest ull!

      Elimina
  8. Genial!
    Felicitats pel premi, Helena, d'altra banda ben merescut.

    ResponElimina
  9. M'afegeixo a les felicitacions. Pel valor del poema i de la prosa que vindrà després.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      No, que no arribi mai la prosa de després, si us plau!!!

      Elimina
  10. És que és un haiku magnífic. Enhorabona.

    ResponElimina
  11. Ramon, crec que us captiva perquè té molt de sentiment.

    ResponElimina