En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 12 de maig del 2016

Minúscules i majúscules

Qui no ha sortit mai d'un pou
no té autèntica joia de viure.
Qui no ha estudiat a repèl
no es mereix cap excel·lent.
Si no ets una cosa molt petita
no en pots ser una de molt gran.
a

19 comentaris:

  1. cantireta12 de maig del 2016, a les 13:04

    Bravo, Helena del meu cor.

    I una abraçada plena d'afecte.

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca12 de maig del 2016, a les 20:52

    Anava a escriure "bravo", i llavors he vist que la Cantireta ja ho havia escrit.
    Bravo!

    ResponElimina
  3. Helena Bonals12 de maig del 2016, a les 20:58

    Thank you, Jordi!!!

    ResponElimina
  4. Fent camí12 de maig del 2016, a les 22:12

    Lluitem doncs per estudiar a repèl i ser una cosa petita per ser una de molt gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals12 de maig del 2016, a les 22:25

      Mari,
      no cal lluitar per a això, la vida t'hi porta prou.

      Elimina
  5. xavier pujol12 de maig del 2016, a les 23:05

    Qui no gaudeix la primavera, l'estiu li serà difícil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de maig del 2016, a les 9:19

      Xavier,
      jo no he gaudit de la primavera, i en canvi ara sóc feliç.

      Elimina
  6. Anònim13 de maig del 2016, a les 16:31

    Estimo la força, i de la força que estimo, una formiga en podria mostrar tanta com un elefant (Stendhal)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de maig del 2016, a les 16:46

      Anònim,
      Aquesta vegada no has fet cap poema! M'agrada molt aquesta cita!

      Elimina
  7. AdolfO ReltiH13 de maig del 2016, a les 18:17

    MUY CERTERO TU PENSAMIENTO.
    ABRAZOS

    ResponElimina
  8. El que em passa pel cap14 de maig del 2016, a les 1:39

    Sempre en fan pensar els teus poemes, Helena. Són breus però molt profunds.

    ResponElimina
  9. Mercè Bagaria16 de maig del 2016, a les 22:06

    Quanta raó que tens! Per gaudir de la cara, s'ha de conéixer bé la creu.:-)

    ResponElimina
  10. KRT28 de maig del 2016, a les 22:20

    Coincidentia oppositorum, és clar que sí. Abans de rector cal haver estat escolà (i beure el vi de les canadelles).

    ResponElimina
  11. Helena Bonals30 de maig del 2016, a les 12:58

    Ramon, m'embadaleix això de "Coincidentia oppositorum"! Ho saps tot!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...