En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 9 de maig del 2016

Tenies dinou anys

BONALS, Helena Art conceptual urbà
(Gener1991)


Somnis de jove
que no s'han fet reals.
Ens queda l'art.

Helena Bonals


Els dinou anys
De somnis escapçats
Ja no els voldria

Carme Rosanas


Quan som petits
sembla que els dinou anys
no arriben mai.

Mari Català

13 comentaris:

  1. Els dinou anys
    De somnis escapçats
    Ja no els voldria

    ResponElimina
  2. També ens queda la vida viscuda, i un camí al davant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Xavier. Però hi ha vida viscuda que voldria esborrar. Ho sento molt.

      Elimina
  3. Sense els anys
    de somnis escapçats,
    on hi seríem?
    Ens aviven les passes
    si el camí fa pujada.

    ;)

    ResponElimina
  4. Quan som petits
    sembla que els dinou anys
    no arriben mai.

    ResponElimina
  5. YO CREÍ QUE TENER 30 ERA ESTAR MUY ANCIANO.
    ABRAZOS

    ResponElimina
  6. What though the radiance which was once so bright
    Be now for ever taken from my sight,
    Though nothing can bring back the hour
    Of splendour in the grass, of glory in the flower;
    We will grieve not, rather find
    Strength in what remains behind;
    In the primal sympathy
    Which having been must ever be;
    In the soothing thoughts that spring
    Out of human suffering;
    In the faith that looks through death,
    In years that bring the philosophic mind.


    (Wordsworth, Intimations of Immortality, fragment)

    I encara que la llum, abans tan viva,
    ja s’allunyi per sempre dels meus ulls,
    i no puguin tornar-me aquelles hores
    de resplendor a les herbes i de glòria en la flor,
    no sentirem tristesa, i trobaríem
    delit en el que ens queda:
    en aquella primera simpatia
    que, havent estat, ha d’ésser perdurable;
    en pensaments consoladors, que brollen
    enmig de la sofrença;
    en la fe que traspassa la mort amb la mirada;
    en els anys, que ens tornaven més reflexiu el seny.

    (Versió de Marià Manent)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la paraula "delit", Ramon, en el context d'aquest poema.

      Elimina
  7. Als dinou
    era un niu
    de queixes,
    sense eix
    a qui culpar.

    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      als dinou no era ni la meitat de feliç del que ho sóc ara.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...