 |
| BONALS, Helena Art conceptual urbà (Gener1991) |
Somnis de jove
que no s'han fet reals.
Ens queda l'art.
Helena Bonals
Els dinou anys
De somnis escapçats
Ja no els voldria
Carme Rosanas
Quan som petits
sembla que els dinou anys
no arriben mai.
Mari Català
Els dinou anys
ResponEliminaDe somnis escapçats
Ja no els voldria
Ui, Carme, t'has quedat amb mi!
EliminaTambé ens queda la vida viscuda, i un camí al davant.
ResponEliminaTens raó, Xavier. Però hi ha vida viscuda que voldria esborrar. Ho sento molt.
EliminaSense els anys
ResponEliminade somnis escapçats,
on hi seríem?
Ens aviven les passes
si el camí fa pujada.
;)
Ninona,
EliminaMoltes gràcies!
Quan som petits
ResponEliminasembla que els dinou anys
no arriben mai.
Mari,
EliminaJo als dinou anys ja em sentia vella.
YO CREÍ QUE TENER 30 ERA ESTAR MUY ANCIANO.
ResponEliminaABRAZOS
What though the radiance which was once so bright
ResponEliminaBe now for ever taken from my sight,
Though nothing can bring back the hour
Of splendour in the grass, of glory in the flower;
We will grieve not, rather find
Strength in what remains behind;
In the primal sympathy
Which having been must ever be;
In the soothing thoughts that spring
Out of human suffering;
In the faith that looks through death,
In years that bring the philosophic mind.
(Wordsworth, Intimations of Immortality, fragment)
I encara que la llum, abans tan viva,
ja s’allunyi per sempre dels meus ulls,
i no puguin tornar-me aquelles hores
de resplendor a les herbes i de glòria en la flor,
no sentirem tristesa, i trobaríem
delit en el que ens queda:
en aquella primera simpatia
que, havent estat, ha d’ésser perdurable;
en pensaments consoladors, que brollen
enmig de la sofrença;
en la fe que traspassa la mort amb la mirada;
en els anys, que ens tornaven més reflexiu el seny.
(Versió de Marià Manent)
M'agrada molt la paraula "delit", Ramon, en el context d'aquest poema.
EliminaAls dinou
ResponEliminaera un niu
de queixes,
sense eix
a qui culpar.
;)
cantireta,
Eliminaals dinou no era ni la meitat de feliç del que ho sóc ara.