En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 25 de maig del 2016

Punt culminant

Hier kommt die Sonne (Aquí ve el sol) dins Relats en català

Pots pondre't, sol,
emboirar-te, i sempre
ets el meu zenit.

Helena Bonals


Quan ja ens rendíem
al nadir insondable,
torna a cridar-nos
l'estel de l'estelada
des del zenit del somni.

KRT

a

27 comentaris:

  1. Jordi Dorca25 de maig del 2016, a les 19:03

    No s'apaga mai.
    És la nostra mesura.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals25 de maig del 2016, a les 19:17

    La nostra mesura del dia i de la nit.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas25 de maig del 2016, a les 20:50

    Genial, Helena m'agrada molt!

    ResponElimina
  4. Fent camí25 de maig del 2016, a les 21:27

    Encara que s'emboire, sabem que el tenim damunt.

    ResponElimina
  5. AdolfO ReltiH26 de maig del 2016, a les 3:30

    ME ENCANTA COMO PIENSAS.
    ABRAZOS

    ResponElimina
  6. jpmerch26 de maig del 2016, a les 9:51

    L'aspecte negatiu que té el punt culminant, és que no pot oferir cap expectativa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de maig del 2016, a les 10:32

      Jpmerch,
      Depèn de quines expectatives tinguis. L'important c'est la rose. L'amor és tenir i no tenir.

      Elimina
  7. xavier pujol26 de maig del 2016, a les 10:14

    El sol dibuixa una el·lipsi.
    Com les nostres expectatives.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de maig del 2016, a les 10:37

      Xavier,
      veig que tu també contestes el Jpmerch, en un sentit diferent, i tan vàlid com el meu, que de fet és articulat en dues cites (disculpeu la pedanteria!).

      Elimina
  8. Anònim27 de maig del 2016, a les 16:43

    Del sol cae un racimo en tu vestido oscuro.
    De la noche las grandes raíces
    crecen de súbito desde tu alma

    Pablo Neruda (2 de 20)

    ResponElimina
  9. cantireta28 de maig del 2016, a les 2:33

    La lletra A és un zènit...

    (em fas fer poesia visual, nena)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de maig del 2016, a les 18:03

      La poesia visual m'agrada molt, cantireta. El zènit deu provindre de la infantesa, de la primera lletra de l'abecedari, que apunta al cel.

      Elimina
  10. Consol28 de maig del 2016, a les 10:46

    El teu poema l'associo a un ideal: és la nostra guia malgrat totes les contingències que passin en el camí per aconseguir-lo.

    ResponElimina
  11. KRT28 de maig del 2016, a les 22:11

    Va bé, saber que tenim un zenit, encara que la boira no ens el deixi veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de maig del 2016, a les 12:53

      Ramon,
      el zènit, en si mateix, és insuperable.

      Elimina
    2. KRT5 de juny del 2016, a les 22:42

      Quan ja ens rendíem
      al nadir insondable,
      torna a cridar-nos
      l'estel de l'estelada
      des del zenit del somni.

      Elimina
    3. Helena Bonals6 de juny del 2016, a les 12:38

      Tant de bo sempre fós així, Ramon.

      Elimina
    4. Helena Bonals6 de juny del 2016, a les 12:39

      Te l'he publicat a dalt, gràcies per atrevir-t'hi!

      Elimina
    5. KRT9 de juny del 2016, a les 22:42

      Gràcies a tu! Tot i haver-m'hi entaforat un accent...

      Elimina
    6. Helena Bonals10 de juny del 2016, a les 9:55

      Ramon,
      No sabia que zenit no du accent! Ho saps tot!

      Elimina
  12. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com1 de juny del 2016, a les 14:52

    En el zenit escric cançons de bresol.


    Gràcies.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...