"La margarida dels marges porta un sol pintat al cor, si jo fos margaridoia us hi portaria a Vós" Verdaguer. * A la infantesa, el sol i el cor de les margarides.
Olga, m'agrada molt com escriu Verdaguer, gairebé tant com tu! He demanat el teu llibre i encara no me l'han dut. No et vaig felicitar, estic una mica fora dels blogs perquè faig natació.
Un reflex que creix o que s'apaga quan passa el temps...
ResponEliminaCarme,
Eliminael meu reflex m'acompanya sempre!
I a vegades enlluerna.
ResponEliminaXavier,
Eliminaa vegades, sí!
No se'ns permet veure el sol de fit a fit, només podem veure'l a través de la seva imatge reflectida talment com els records.
ResponEliminaM'agrada molt com ho expliques, Consol.
EliminaQuina llàstima no poder-lo mirar als ulls sense filtres.
ResponEliminaMarí Català,
EliminaPots mirar-te els versos on es reflecteix.
El resplendor
ResponEliminad’un forat en el cor,
la poesia
Petrus,
Eliminam'agrada molt!!!
Benvingut.
Un bon. reflex sempre ha de perdurar en el temps.
ResponEliminaUna Abraçada.
Gràcies.
Olga i Carles,
Eliminaacostuma a passar!
Quan el sol es veu dins l'ànima
ResponEliminal'infancia és miracle de vida.
Gtàcies.
La infància és el meu sol.
EliminaBRILLAN TUS PENSAMIENTOS.
ResponEliminaABRAZOS
Sempre tan generós, ReltiH!
ResponEliminaAbraçades.
Els records d'infantesa brillen. Sovint el seu reflex il·lumina més que el sol.
ResponEliminaGlòria,
Eliminaaixò ho diria Thomas Mann en unes altres paraules a "La mort a Venècia"!
"La margarida dels marges
ResponEliminaporta un sol pintat al cor,
si jo fos margaridoia
us hi portaria a Vós"
Verdaguer.
*
A la infantesa, el sol i el cor de les margarides.
Olga,
Eliminam'agrada molt com escriu Verdaguer, gairebé tant com tu!
He demanat el teu llibre i encara no me l'han dut. No et vaig felicitar, estic una mica fora dels blogs perquè faig natació.
Els paradisos perduts sempre els recordem lluminosos.
ResponEliminaEls paradisos perduts també són insuperables.
ResponElimina