En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 de maig de 2016

Aquell sol de la infància

MOSSÈN Sol dins Confessionari mental


Llum continguda,
que només la recordes
en el reflex.

22 comentaris:

  1. Un reflex que creix o que s'apaga quan passa el temps...

    ResponElimina
  2. No se'ns permet veure el sol de fit a fit, només podem veure'l a través de la seva imatge reflectida talment com els records.

    ResponElimina
  3. Quina llàstima no poder-lo mirar als ulls sense filtres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marí Català,
      Pots mirar-te els versos on es reflecteix.

      Elimina
  4. El resplendor
    d’un forat en el cor,
    la poesia

    ResponElimina
  5. Un bon. reflex sempre ha de perdurar en el temps.

    Una Abraçada.
    Gràcies.

    ResponElimina
  6. Quan el sol es veu dins l'ànima
    l'infancia és miracle de vida.

    Gtàcies.

    ResponElimina
  7. Sempre tan generós, ReltiH!
    Abraçades.

    ResponElimina
  8. Els records d'infantesa brillen. Sovint el seu reflex il·lumina més que el sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      això ho diria Thomas Mann en unes altres paraules a "La mort a Venècia"!

      Elimina
  9. "La margarida dels marges
    porta un sol pintat al cor,
    si jo fos margaridoia
    us hi portaria a Vós"
    Verdaguer.
    *
    A la infantesa, el sol i el cor de les margarides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      m'agrada molt com escriu Verdaguer, gairebé tant com tu!
      He demanat el teu llibre i encara no me l'han dut. No et vaig felicitar, estic una mica fora dels blogs perquè faig natació.

      Elimina
  10. Els paradisos perduts sempre els recordem lluminosos.

    ResponElimina
  11. Els paradisos perduts també són insuperables.

    ResponElimina