En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 8 de maig del 2016

L'illa del tresor

GRIFOLL dins Poètica crapulística

Sempre encerclada,
per petita que sigui,
la teva illa.

Helena Bonals


La teva illa,
sempre cal protegir-la.
L'espai més propi.

Carme Rosanas


No estàs tancada
ni amb una filferrada:
Tinc alicates.

Xavier Pujol


Fil espinós
que pentines els dies
amb les espines,
guarda el tresor
del viatge absolut
sense anar enlloc

Anònim


Et cridaré amb silencis. T'encerclaré amb paraules.

Miquel Arimany

14 comentaris:

  1. La teva illa,
    sempre cal protegir-la.
    L'espai més propi.

    ResponElimina
  2. Carme,
    m'agrada molt el teu punt de vista, però crec que pot tenir d'altres interpretacions. És la riquesa de la poesia, i d'aquesta imatge!

    Et publico!

    ResponElimina
  3. No estàs tancada
    ni amb una filferrada:
    Tinc alicates.

    ResponElimina
  4. Fil espinós
    que pentines els dies
    amb les espines,
    guarda el tresor
    del viatge absolut
    sense anar enlloc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      és un viatge sense anar enlloc, és veritat. En saps molt!

      Elimina
  5. El cercle que ens protegeix ens aïlla. No és pot tenir tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      exacte, no es pot tenir tot, però jo vull tenir la meva part.

      Elimina
  6. Et cridaré amb silencis. T'encerclaré amb paraules.
    Miquel ARIMANY

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      m'embadaleix aquest vers!
      També me l'enduc a dalt!

      Elimina
  7. Ítaca, "l'inaccessible étoile". Tan lluny i tan endins. Isolada i oberta als tretze vents. Utòpia, i a l'abast.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      aquesta illa per a mi és tot el contrari que Ítaca, si parlem d'Ulisses.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...