En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 27 d’abril del 2016

Preservatiu mental

Els homes tenen por del meu estat d'ànim.
Jo tinc por de les relacions físiques.
Estem en pau.
Per sempre més amics,
per sempre més la teva musa.

29 comentaris:

  1. Respostes
    1. Jpmerch,
      és que si m'explico més em despullo massa!

      Elimina
    2. Jpmerch,
      ja veig que aquí també fas ironia. Ja ho diuen, que la sinceritat em perd! Ha, ha!

      Elimina
  2. Usa el preservatiu, que un embaràs mental no sabem on pot conduir

    ResponElimina
  3. Mai la por pot ser qui ens marqui els nostres passos, va millor la confiança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      jo he estat atenallada per la por gran part de la meva vida, encara en conservo una mica!

      Elimina
  4. D'acord amb la cantireta i jo no ho trobo gens enigmàtic, sinó molt clar i net!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      és que tu en saps molt! Però a mi també m'ho sembla.

      Elimina
  5. Una lírica bloguera
    confessava el seu penar
    perquè un devot de primera
    de sa clepsa va dubtar
    i no volia anar a l’era
    per la por d’estossegar
    amb la pols de la garbera
    I així és com va confinar
    el desig a la nevera
    per poder-lo condonar

    ResponElimina
  6. Ets tu i la teva llibertat de continuar essent, sense necessitat de perdre't en l'altre.

    ResponElimina
  7. S'entén. Per acostar-se cal un interès compartit.
    No obstant, la idea generalitzada que els homes no els cal un vincle emocional fort, queda del tot desmentida pels fets: als homes els costa molt més les separacions i divorcis. Malauradament, fins i tot poden esdevenir violents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      Tens raó.
      Però al meu ex no li va costar gens deixar-me!

      Elimina
  8. Respostes
    1. Olga i Carles,
      Diuen que has d'escriure el que si no, rebentes. És el cas d'aquest poema.

      Elimina
  9. Em crec que les muses ho puguin ser per sempre més. En canvi, tinc els meus recels respecte els amics. Els amics també els espanten els estats d'ànim. Divagacions al marge, un poema intents, amb una important condensació de missatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè,
      Crec que tens raó, no hi havia pensat. Però ara mateix penso que res és per sempre.

      Elimina
  10. Segueixes despullant-te sense mostrar-te del tot.

    ResponElimina
  11. Glòria,
    Tu saps perfectament a què es refereix aquest poema.

    ResponElimina
  12. Respostes
    1. ReltiH,
      els amors platònics deuen funcionar d'aquesta manera!
      Una abraçada!

      Elimina
  13. Res de despullar-se anímicament. Només el punt just, i prou ambigu com perquè pùgui ser útil als lectors. Les paraules dels poetes no ens han d'explicar les coses que esdevenen als autors ("de sentiments, tothom en té", que deia Rilke), sinó provocar en el lector una reflexió sobre les coses que li esdevenen a ell. I tu ho fas molt bé, Helena, gràcies un cop més per ajudar-me a pensar.

    ResponElimina
  14. Ramon,
    estic d'acord amb tu, però jo sobretot crec en el que diu Jaume Cabré, que tan sols hem d'escriure allò que si no ho fem, rebentem.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...