Una lírica bloguera confessava el seu penar perquè un devot de primera de sa clepsa va dubtar i no volia anar a l’era per la por d’estossegar amb la pols de la garbera I així és com va confinar el desig a la nevera per poder-lo condonar
S'entén. Per acostar-se cal un interès compartit. No obstant, la idea generalitzada que els homes no els cal un vincle emocional fort, queda del tot desmentida pels fets: als homes els costa molt més les separacions i divorcis. Malauradament, fins i tot poden esdevenir violents.
Em crec que les muses ho puguin ser per sempre més. En canvi, tinc els meus recels respecte els amics. Els amics també els espanten els estats d'ànim. Divagacions al marge, un poema intents, amb una important condensació de missatge.
Res de despullar-se anímicament. Només el punt just, i prou ambigu com perquè pùgui ser útil als lectors. Les paraules dels poetes no ens han d'explicar les coses que esdevenen als autors ("de sentiments, tothom en té", que deia Rilke), sinó provocar en el lector una reflexió sobre les coses que li esdevenen a ell. I tu ho fas molt bé, Helena, gràcies un cop més per ajudar-me a pensar.
Enigmàtic, una vegada més.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminaés que si m'explico més em despullo massa!
Jpmerch,
Eliminaja veig que aquí també fas ironia. Ja ho diuen, que la sinceritat em perd! Ha, ha!
No tinc por de que t'expliquis més...
ResponEliminaXavier,
Eliminad'explicar-me més només ho puc fer en secret.
Usa el preservatiu, que un embaràs mental no sabem on pot conduir
ResponEliminaMarí Català,
EliminaHa, ha! Més val prendre-s'ho en broma!
Mai la por pot ser qui ens marqui els nostres passos, va millor la confiança.
ResponEliminaAlfonso,
Eliminajo he estat atenallada per la por gran part de la meva vida, encara en conservo una mica!
Punyent. Sincer. Tu.
ResponEliminacantireta,
Eliminasóc molt lúcida, crec.
D'acord amb la cantireta i jo no ho trobo gens enigmàtic, sinó molt clar i net!
ResponEliminaCarme,
Eliminaés que tu en saps molt! Però a mi també m'ho sembla.
Una lírica bloguera
ResponEliminaconfessava el seu penar
perquè un devot de primera
de sa clepsa va dubtar
i no volia anar a l’era
per la por d’estossegar
amb la pols de la garbera
I així és com va confinar
el desig a la nevera
per poder-lo condonar
Anònim,
Eliminasempre em sorprens! Crec que t'hi acostes molt!
Ets tu i la teva llibertat de continuar essent, sense necessitat de perdre't en l'altre.
ResponEliminaTeresa,
Eliminaara sóc rica, i no vull deixar de ser-ho.
S'entén. Per acostar-se cal un interès compartit.
ResponEliminaNo obstant, la idea generalitzada que els homes no els cal un vincle emocional fort, queda del tot desmentida pels fets: als homes els costa molt més les separacions i divorcis. Malauradament, fins i tot poden esdevenir violents.
Consol,
EliminaTens raó.
Però al meu ex no li va costar gens deixar-me!
Fantàstic.
ResponEliminaMolt bé!!!
Gràcies
Olga i Carles,
EliminaDiuen que has d'escriure el que si no, rebentes. És el cas d'aquest poema.
Em crec que les muses ho puguin ser per sempre més. En canvi, tinc els meus recels respecte els amics. Els amics també els espanten els estats d'ànim. Divagacions al marge, un poema intents, amb una important condensació de missatge.
ResponEliminaMercè,
EliminaCrec que tens raó, no hi havia pensat. Però ara mateix penso que res és per sempre.
Segueixes despullant-te sense mostrar-te del tot.
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaTu saps perfectament a què es refereix aquest poema.
COMO UN AMOR PLATÓNICO.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminaels amors platònics deuen funcionar d'aquesta manera!
Una abraçada!
Res de despullar-se anímicament. Només el punt just, i prou ambigu com perquè pùgui ser útil als lectors. Les paraules dels poetes no ens han d'explicar les coses que esdevenen als autors ("de sentiments, tothom en té", que deia Rilke), sinó provocar en el lector una reflexió sobre les coses que li esdevenen a ell. I tu ho fas molt bé, Helena, gràcies un cop més per ajudar-me a pensar.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaestic d'acord amb tu, però jo sobretot crec en el que diu Jaume Cabré, que tan sols hem d'escriure allò que si no ho fem, rebentem.