En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 27 de febrer del 2016

Preneu les roses

REDON, Odilon Primavera 

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l'ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu--la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d'Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l'arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L'he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre
s'abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs
Poema per al Dia Mundial de la Poesia
21 de març de 2016


Aquest fenomen que arriba en silenci

No sé per què, abans, com Nadal,
la primavera em feia trista.
Ara la visc desitjant que no s’acabi mai,
ja des del febrer.
El poema que l’Olga dedica
al Dia de la Poesia
no pot ser més escaient,
perquè amb aquest dia el primer estiu 
oficialment sol començar.

La primera plana de Resurrecció de Tolstoi explica que
el bon temps és per a tots, com el sol i la lluna plena,
encara que no sapiguem viure’l en la nostra misèria.
De la pintura d’Odilon Redon, en parlaria
per la noia nua del color dels ametllers florits.
I sobretot el “Preneu les roses” de Ronsard,
dins Els sonets per a Helenaexhortació 
que ens empeny a aprofitar la primavera
mentre és dins la nostra vida. 
El que a qui escriu això,
al contrari dels llorers de la gran poeta,
no se li ha permès mai.

Helena Bonals

18 comentaris:

  1. Un gran aplaudiment per aquest post, Helena!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el vaig fer i el vaig penjar, perquè era per a una jam a Reus. Resulta que vaig ser l'única a participar, i ja havien decidit anul·lar la proposta. T'ho hauria d'haver dit a tu!

      Elimina
  2. Que a tu i a l'Olga, la primavera i la poesia us siguin profitoses aquest març que s'acosta.

    ResponElimina
  3. M'agraden els dos poemes i el quadre també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso, moltes gràcies. El quadre no és el que menciona l'Olga, no es troba a la xarxa.

      Elimina
  4. Jo també us aplaudeixo, Helena. Tots dos poemes són magnífics.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria,
      m'agrada una mica de ser l'única, per ara, que ha volgut homenatjar l'Olga d'aquesta manera.
      Ella ha trobat el quadre al que es referia i ja l'he penjat.

      Elimina
  5. Ets diligent, Helena, i el quadre il·lustra ben bé els dos poemes. Moltes gràcies per haver-me acompanyat en aquesta aventura, i que tinguem una creixent i preciosa primavera.
    Una abraçada.
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Olga,
      el quadre s'escau als dos poemes com el teu poema a aquest dia!
      Una abraçada!

      Elimina
  6. MUCHAS GRACIAS POR COMPARTIR ARTE.
    ABRAZOS

    ResponElimina
  7. Dues petites perles poètiques. La de l'Olga i la teva, Helena, glosant-la. M'agrada això del "primer estiu", una manera molt bonica d'anomenar aquest desig d'inici d'un temps més benigne, més ple de llum i alegria. Que en gaudeixis a pleret.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      suposo que saps que l'etimologia de "primavera" és "primer estiu". Gràcies per això de les perles!

      Elimina
  8. Uns poemes plens de maduresa i jovialitat a la llum que envolta la natura i el mòn.

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      uns poemes que volen fer justícia a aquest temps.
      Gràcies a vosaltres!

      Elimina
  9. No tinc paraules. Extraordinaris poemes! Com el quadre d'Odilon Redon. Chapeau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      només provava de fer-li justícia a l'Olga. No pretenc d'igualar-la pas.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...