En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 12 de febrer del 2016

Trobadora

Atardecer y olas dins Las Fotos Mas Alucinantes

No et ponguis, sol
apassionat, ara
que t'he trobat.

Helena Bonals

Minva't onada
et portaré la calma
del meu capvespre.

Carme Rosanas
a

18 comentaris:

  1. Carme Rosanas12 de febrer del 2016, a les 18:27

    Minva't onada
    et portaré la calma
    del me capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals12 de febrer del 2016, a les 21:04

      Carme,
      suposo que vols dir "del meu capvespre". És un punt de vista complementari al meu poema, que m'agrada molt!
      Et pujo a dalt.

      Elimina
  2. Gemma Sara12 de febrer del 2016, a les 19:54

    Preciós aquest sol! on eres que no el veies? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals12 de febrer del 2016, a les 21:06

      Gemma,
      "l'essencial és invisible als ulls", diu la famosa cita.

      Elimina
  3. xavier pujol12 de febrer del 2016, a les 19:55

    El més fort!

    ResponElimina
  4. Galionar12 de febrer del 2016, a les 20:34

    Que bell, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals12 de febrer del 2016, a les 21:08

      Galionar,
      el trobes bell perquè tu també sents passió.

      Elimina
  5. Olga Xirinacs12 de febrer del 2016, a les 21:28

    Molt harmònic, Helena; alhora, expressa una nostàlgia irremeiable, perquè certament es pondrà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de febrer del 2016, a les 19:28

      Cal aprofitar els darrers instants abans que es pongui, doncs, Olga.

      Elimina
  6. Igor13 de febrer del 2016, a les 8:59

    Ara que t'he trobat. Quin dramatisme o quina alegria poden ser. Amb unes mateixes lletres. És la màgia de la poesia.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de febrer del 2016, a les 19:30

      Que "Io non ho amato mai tanto la vita", Igor. El mateix dramatisme i la mateixa alegria.

      Elimina
  7. Glo.Bos.blog13 de febrer del 2016, a les 23:40

    Una imatge torbadora, un poema vehement.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de febrer del 2016, a les 10:22

      Em va sortir així, Glòria, amb molt de sentiment. Entre d'altres coses no vull que se m'acabi la inspiració.

      Elimina
  8. KRT19 de febrer del 2016, a les 18:07

    El sol segueix una ruta immutable; l'onada va i ve... Com nosaltres. L'estel és sempre inaccessible, però no hem de defallir. Si no tingués unes connotacions tan lletges, diria allò de "inasequibles al desaliento". Dos poemes magnífics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 de febrer del 2016, a les 14:34

      Això de "inasequibles al desaliento", no li veig les males connotacions.

      Elimina
    2. KRT27 de febrer del 2016, a les 18:19

      Ja et dic que, si tens un ideal, és bo que no et desanimis. Les connotacions són subjectives, tu ets molt jove.

      Elimina
    3. Helena Bonals27 de febrer del 2016, a les 19:36

      Ramon,
      no sóc tan jove, aproximadament l'edat de l'Helena Garcia Melero, i l'edat del Romeva!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...