El silenci o el raig de llum de la seva conversa. Sovint les converses amb els amics donen llum. Per a mi l'instant de llum és la trobada i la comunicació..
Potser el més important és la complicitat en marxa, ja sigui d'una forma o altra
L'eternitat pren sentit en l'instant de trobada. I a l'inrevés: l'instant pren valor quan el sabem una guspira de l'eternitat. La trobada és, doncs, un trosset d'eternitat que se'ns manifesta de cop. (caram, fins i tot em sorprèn a mi això que acabo d'escriure…) Bona nit, Helena!
L'amistat, si es pot conrear, regar i alimentar, perdura i millora amb els anys. Les trobades i les retrobades són com "un feu de joie" que diria Brassens. Potser amb el pas dels anys la llum ja no esclata tant, es va fent més tènue, més acollidora. Però ja va bé, mentre ens hi veiem.
Ramon, això que dius és el contari de "la lenta i irreversible destrucció de l'amor", que deia Lolita Bosch. M'agrada de veure que les coses no empitjoren, sinó que van endavant.
El passar del temps, mentre s'enriqueix el contingut , per un dia poder-ne gaudir plenament.... com l'amistat que s'enriqueix dia a dia, fins convertir-se en "tresor" !
Un silenci còmplice amb l'amic.
ResponEliminaEl silenci és molt important en poesia, Xavier! Suposo que també ho és en l'amistat.
EliminaEl silenci o el raig de llum de la seva conversa. Sovint les converses amb els amics donen llum. Per a mi l'instant de llum és la trobada i la comunicació..
ResponEliminaPotser el més important és la complicitat en marxa, ja sigui d'una forma o altra
M'agrada la manera que tens de veure-ho, Carme. Poder parlar a gust és molt important.
ResponEliminaL'eternitat pren sentit en l'instant de trobada. I a l'inrevés: l'instant pren valor quan el sabem una guspira de l'eternitat. La trobada és, doncs, un trosset d'eternitat que se'ns manifesta de cop.
ResponElimina(caram, fins i tot em sorprèn a mi això que acabo d'escriure…)
Bona nit, Helena!
August,
Eliminaets un filòsof, a més de poeta i cantautor!
L'amistat, si es pot conrear, regar i alimentar, perdura i millora amb els anys. Les trobades i les retrobades són com "un feu de joie" que diria Brassens. Potser amb el pas dels anys la llum ja no esclata tant, es va fent més tènue, més acollidora. Però ja va bé, mentre ens hi veiem.
ResponEliminaRamon,
Eliminaaixò que dius és el contari de "la lenta i irreversible destrucció de l'amor", que deia Lolita Bosch. M'agrada de veure que les coses no empitjoren, sinó que van endavant.
El passar del temps, mentre s'enriqueix el contingut , per un dia poder-ne gaudir plenament.... com l'amistat que s'enriqueix dia a dia, fins convertir-se en "tresor" !
ResponEliminaArtur,
Eliminal'amistat com a tresor, sempre!
Has trobat un maridatge d'espai i temps on fer més joiosa la trobada amb l'amic. ;)
ResponEliminaRafel,
EliminaM'agrada que vegis coses bones en un poema com aquest!
UN PENSAMIENTO CONSTRUCTIVO.
ResponEliminaABRAZOS
Un comentari constructiu, moltes gràcies, ReltiH!
Elimina