Contrast

Posta de sol a Manhattan dins Relats en català

Romanticisme
de la posta de sol
i feredat,
l'asfíxia d'aquesta
escletxa entre edificis.

Helena Bonals

I el Sol,
com punt de fuga
i a la vegada,
punt d'esperança!

Artur


Com la boca d'un volcà dormint,
desperta amb el foc
d'un sol que cau
del cel en la vesprada.
I veig des de la llunyania
en un carrer immens,
en una gran via,
com les parets
a contracor encerclen
la darrera llum.
Com un adéu,
que es repeteix
en un comiat continu,
com els dos amants que som.
Et veig de lluny,
i en silent clam,
és el mirar un cant,
repetit,
com un semidéu castigat
per estimar.
Lentament cau en aquest
coll de botella,
sord al so que l'envolta
un sol, petó en galta.
un sol, petó en llavis.
un sol, petó etern,
que cada jorn retorna.

qui sap si...