Tinc una pila de poemes
d'amor frustrat,
però ningú me n'ha
dedicat mai cap.
Tot i que el meu nom
m'acompanya
com la lluna
en la foscor,
la Ilíada no s'hauria
inspirat mai en mi.
Helena Bonals
[Diu Erich Fromm que l'amor és la resposta a les necessitats inexpressades de l'altre. Moltes gràcies a tots]
Una tarda fugissera
em captivà el teu verb.
La sinceritat del somriure
la tendresa del teu nom: Helena.
Xavier Pujol
14 de febrer de 2016
POEMA DE LA LLUM NOVA
*
A Helena Bonals, poeta.
*
¿Vols un poema, Helena?
Aquí hi ha el meu, blanc de la neu
i de la lluna plena
del full per estrenar
i del somriure clar
d'una onada serena.
Deixa entrar la llum nova,
no tinguis por del fred,
que el cerç no et tocaria
i els llibres, a la teva paret,
són abric i esperança de bona companyia.
Els teus poemes, dona constant i amada,
faran que sempre siguis enyorada.
*
Olga Xirinacs
15 de febrer de 2016
Inspires en el deix alat de la paraula.
Musa de poetes,
Helena-Jane de bella paraula,
provoques tempestes de mots.
Teresa Ribera
15 de febrer de 2016
Dedicat a l'Helena Bonals
i inspirant-me en Muriel Casals.
No restes sola, Helena dels somnis.
Sublims encordats ens acosten a tu.
Tan a prop, tu també ets el nostre somni.
Jordi Dorca
16 de febrer de 2016
Dona, pell de vers
reculls amb la xarxa
de fil de desig
angoixes i plers,
i l'anhel que entalla
un cor insubmís.
I sents mormolar
al punyent dolor
pel que t'ha frustrat,
no empaitis l'amor
si és que el vols trobar.
Anònim, 17 de febrer de 2016
Helena,
reprenc l'intercanvi,
i em retrobo de nou amb tu.
De les paraules fas llenguatge
per comunicar tot allò que duus dins.
Sentiments ben versats,
defineixen un amor immens
vers les profundes
immaterials essències que som.
GEMMA
17 de febrer de 2016
No et pots pas plànyer:
no són pocs, els poemes
que al cor t'adrecen
tants amics. Com jo, mentre
vaig enllestint la Ilíada.
Ramon Carreté
19 de febrer de 2016
Com xiquets
que s'intercanvien cromos...
Com còmplices amics,
fent belles trapelleries.
Amb l'enriquiment de compartir,
amb la seguretat de ser-hi sempre.
Amb la força dels mots.
Així és caminar, pausadament, Helena,
al teu costat pels camins dels versos.
Carme Rosanas
21 de febrer de 2016
Tot flueix i s'escampa, i tot ens és retornat.
ResponEliminaVoldria creure-ho així, Consol. Penso que m'ho mereixo!
Elimina!!!
ResponEliminaMuacs!!
Gràcies, Montse!!!
EliminaNo se sap mai, Helena; potser aquests versos que et mereixes existeixen però no han tingut prou valor per apropar-se't... De vegades això passa.
ResponEliminaGalionar,
Eliminano sóc pas l'única que li passa això, observo alguna parella en què ell és poeta i tampoc li ha dedicat mai, almenys públicament, cap poema a ella. Em sembla que no és qüestió de valor! Ja m'agradaria.
Una tarda fugissera
ResponEliminaem captivà el teu verb.
La sinceritat del somriure
la tendresa del teu nom: Helena.
Moltíssimes gràcies, ShakesXavier! De sincera en sóc molt, ja ho sabeu. Qui estima tard o d'hora li neix el desig de ser estimat, deia Maurois.
EliminaYO TAMBIÉN QUIERO UN SUEÑO.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Elimina"Todos queremos mas", diu la cançó!
ResponEliminaPOEMA DE LA LLUM NOVA
*
A Helena Bonals poeta.
*
¿Vols un poema, Helena?
Aquí hi ha el meu, blanc de la neu
i de la lluna plena
del full per estrenar
i del somriure clar
d'una onada serena.
Deixa entrar la llum nova,
no tinguis por del fred,
que el cerç no et tocaria
i els llibres, a la teva paret,
són abric i esperança de bona companyia.
Els teus poemes, dona constant i amada,
faran que sempre siguis enyorada.
*
Olga Xirinacs
15 febrer 2016
Perdó, m'he deixat una coma a la dedicatòria, després de Bonals. ¿Ho pots arreglar? Gràcies.
ResponEliminaOlga,
Eliminam'has emocionat!
Us publicaré a dalt a tu i el Xavier, amb la coma que dius.
Inspires en el deix alat de la paraula.
ResponEliminaTeresa,
Eliminano saps com m'afalagues!
És més:
ResponEliminaMusa de poetes,
Helena - Jane de bella paraula,
provoques tempestes de mots.
La comparació amb Jane Austen que crec que fas no és precisament odiosa, Teresa! Ser musa de poetes és un privilegi.
EliminaBenvolguda Helena,
ResponEliminala poesia no és el meu fort -tot i que hi hagué un temps en què m'hi vaig atrevir.
Tanmateix valguin els millors mots no expressats per a agomboiar-te, a tu que ens els regales cada dia. Te'ls mereixes, i tant!!
Una abraçada!
August,
Eliminano m'ho crec que la poesia no se't dóna! Deu ser que tens d'altres prioritats. Moltes gràcies!!!
Te'n dec un, Helena.
ResponEliminaDedicat a l'Helena Bonals
ResponEliminai inspirant-me en Muriel Casals.
No restes sola, Helena dels somnis.
Sublims encordats ens acosten a tu.
Tan a prop, tu també ets el nostre somni.
Jordi, m'agrada moltíssim, però no recordo l'original de la Muriel, tot i que em sona!
EliminaDona, pell de vers
ResponEliminareculls amb la xarxa
de fil de desig
angoixes i plers,
i l’anhel que entalla
un cor insubmís.
i sents mormolar
al punyent dolor
pel que t’ha frustrat,
no empaitis l’amor
si és que el vols trobar.
Anònim,
Eliminaaixò darrer que dius surt a l'òpera Carmen. És veritat, i no. A vegades empaito els poemes i a vegades no, i puc tenir bons resultats igual. De la mateixa manera deu passar en l'amor!
Et passo a dalt com a Anònim!
Per cert, m'agrada moltíssim el teu poema!
EliminaA mi, la teva conjugació de poemes i tarannà
EliminaHelena,
ResponEliminareprenc l'intercanvi,
i em retrobo de nou amb tu.
De les paraules fas llenguatge
per comunicar tot allò que duus dins.
Sentiments ben versats,
defineixen un amor immens
vers les profundes
inmaterials essències que som.
Una abraçada!
Gemma,
EliminaMoltes gràcies, ja l'he publicat a dalt!
No et pots pas plànyer:
ResponEliminano són pocs, els poemes
que al cor t'adrecen
tants amics. Com jo, mentre
vaig enllestint la Ilíada.
Ramon,
Eliminamoltes gràcies, només mancaves tu! Em fa molta il·lusió que em dediqueu poemes com aquests.
Com xiquets
ResponEliminaque s'intercanvien cromos...
Com còmplices amics,
fent belles trapelleries.
Amb l'enriquiment de compartir,
amb la seguretat de ser-hi sempre.
Amb la força dels mots.
Així és caminar, pausadament, Helena,
al teu costat pels camins dels versos.
Carme,
Eliminaamb el teu ja en són vuit! Ara te'l publico!
I m'agrada molt això que dius dels cromos!
EliminaAmb una mica de retard he descobert aquest bell poema. Ets genial, Helena, i molts companys t'admirem com l'excel·lent poeta que ets.
ResponEliminaGlòria,
EliminaCabré diu que només s'escriu bé quan es diu el que si no rebentes!