En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 14 de febrer de 2016

Que mai no hauràs viscut cap edat d'or

Tinc una pila de poemes
d'amor frustrat,
però ningú me n'ha
dedicat mai cap.
Tot i que el meu nom
m'acompanya
com la lluna
en la foscor,
la Ilíada no s'hauria
inspirat mai en mi.

Helena Bonals


[Diu Erich Fromm que l'amor és la resposta a les necessitats inexpressades de l'altre. Moltes gràcies a tots]


Una tarda fugissera
em captivà el teu verb.
La sinceritat del somriure
la tendresa del teu nom: Helena.

Xavier Pujol
14 de febrer de 2016


POEMA DE LA LLUM NOVA
*
A Helena Bonals, poeta.
*

¿Vols un poema, Helena?
Aquí hi ha el meu, blanc de la neu
i de la lluna plena
del full per estrenar
i del somriure clar
d'una onada serena.

Deixa entrar la llum nova,
no tinguis por del fred,
que el cerç no et tocaria
i els llibres, a la teva paret,
són abric i esperança de bona companyia.

Els teus poemes, dona constant i amada,
faran que sempre siguis enyorada.
*
Olga Xirinacs
15 de febrer de 2016


Inspires en el deix alat de la paraula.

Musa de poetes,
Helena-Jane de bella paraula,
provoques tempestes de mots.

Teresa Ribera
15 de febrer de 2016


Dedicat a l'Helena Bonals
i inspirant-me en Muriel Casals.

No restes sola, Helena dels somnis.
Sublims encordats ens acosten a tu.
Tan a prop, tu també ets el nostre somni.

Jordi Dorca
16 de febrer de 2016


Dona, pell de vers
reculls amb la xarxa
de fil de desig
angoixes i plers,
i l'anhel que entalla
un cor insubmís.
I sents mormolar
al punyent dolor
pel que t'ha frustrat,
no empaitis l'amor
si és que el vols trobar.

Anònim, 17 de febrer de 2016

Helena,
reprenc l'intercanvi,
i em retrobo de nou amb tu.

De les paraules fas llenguatge
per comunicar tot allò que duus dins.

Sentiments ben versats,
defineixen un amor immens
vers les profundes
immaterials essències que som.

GEMMA
17 de febrer de 2016

No et pots pas plànyer:
no són pocs, els poemes
que al cor t'adrecen
tants amics. Com jo, mentre
vaig enllestint la Ilíada.

Ramon Carreté
19 de febrer de 2016


Com xiquets
que s'intercanvien cromos...
Com còmplices amics,
fent belles trapelleries.
Amb l'enriquiment de compartir,
amb la seguretat de ser-hi sempre.
Amb la força dels mots.
Així és caminar, pausadament, Helena,
al teu costat pels camins dels versos.

Carme Rosanas
21 de febrer de 2016

35 comentaris:

  1. Tot flueix i s'escampa, i tot ens és retornat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voldria creure-ho així, Consol. Penso que m'ho mereixo!

      Elimina
  2. No se sap mai, Helena; potser aquests versos que et mereixes existeixen però no han tingut prou valor per apropar-se't... De vegades això passa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar,
      no sóc pas l'única que li passa això, observo alguna parella en què ell és poeta i tampoc li ha dedicat mai, almenys públicament, cap poema a ella. Em sembla que no és qüestió de valor! Ja m'agradaria.

      Elimina
  3. Una tarda fugissera
    em captivà el teu verb.
    La sinceritat del somriure
    la tendresa del teu nom: Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, ShakesXavier! De sincera en sóc molt, ja ho sabeu. Qui estima tard o d'hora li neix el desig de ser estimat, deia Maurois.

      Elimina
  4. YO TAMBIÉN QUIERO UN SUEÑO.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. ReltiH,
      "Todos queremos mas", diu la cançó!

      Elimina

  5. POEMA DE LA LLUM NOVA
    *
    A Helena Bonals poeta.
    *

    ¿Vols un poema, Helena?
    Aquí hi ha el meu, blanc de la neu
    i de la lluna plena
    del full per estrenar
    i del somriure clar
    d'una onada serena.

    Deixa entrar la llum nova,
    no tinguis por del fred,
    que el cerç no et tocaria
    i els llibres, a la teva paret,
    són abric i esperança de bona companyia.

    Els teus poemes, dona constant i amada,
    faran que sempre siguis enyorada.
    *
    Olga Xirinacs
    15 febrer 2016

    ResponElimina
  6. Perdó, m'he deixat una coma a la dedicatòria, després de Bonals. ¿Ho pots arreglar? Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      m'has emocionat!
      Us publicaré a dalt a tu i el Xavier, amb la coma que dius.

      Elimina
  7. Inspires en el deix alat de la paraula.

    ResponElimina
  8. És més:
    Musa de poetes,
    Helena - Jane de bella paraula,
    provoques tempestes de mots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La comparació amb Jane Austen que crec que fas no és precisament odiosa, Teresa! Ser musa de poetes és un privilegi.

      Elimina
  9. Benvolguda Helena,

    la poesia no és el meu fort -tot i que hi hagué un temps en què m'hi vaig atrevir.
    Tanmateix valguin els millors mots no expressats per a agomboiar-te, a tu que ens els regales cada dia. Te'ls mereixes, i tant!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      no m'ho crec que la poesia no se't dóna! Deu ser que tens d'altres prioritats. Moltes gràcies!!!

      Elimina
  10. Dedicat a l'Helena Bonals
    i inspirant-me en Muriel Casals.

    No restes sola, Helena dels somnis.
    Sublims encordats ens acosten a tu.
    Tan a prop, tu també ets el nostre somni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, m'agrada moltíssim, però no recordo l'original de la Muriel, tot i que em sona!

      Elimina
  11. Dona, pell de vers
    reculls amb la xarxa
    de fil de desig
    angoixes i plers,
    i l’anhel que entalla
    un cor insubmís.
    i sents mormolar
    al punyent dolor
    pel que t’ha frustrat,
    no empaitis l’amor
    si és que el vols trobar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      això darrer que dius surt a l'òpera Carmen. És veritat, i no. A vegades empaito els poemes i a vegades no, i puc tenir bons resultats igual. De la mateixa manera deu passar en l'amor!

      Et passo a dalt com a Anònim!

      Elimina
    2. Per cert, m'agrada moltíssim el teu poema!

      Elimina
    3. A mi, la teva conjugació de poemes i tarannà

      Elimina
  12. Helena,
    reprenc l'intercanvi,
    i em retrobo de nou amb tu.

    De les paraules fas llenguatge
    per comunicar tot allò que duus dins.

    Sentiments ben versats,
    defineixen un amor immens
    vers les profundes
    inmaterials essències que som.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      Moltes gràcies, ja l'he publicat a dalt!

      Elimina
  13. No et pots pas plànyer:
    no són pocs, els poemes
    que al cor t'adrecen
    tants amics. Com jo, mentre
    vaig enllestint la Ilíada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      moltes gràcies, només mancaves tu! Em fa molta il·lusió que em dediqueu poemes com aquests.

      Elimina
  14. Com xiquets
    que s'intercanvien cromos...
    Com còmplices amics,
    fent belles trapelleries.
    Amb l'enriquiment de compartir,
    amb la seguretat de ser-hi sempre.
    Amb la força dels mots.
    Així és caminar, pausadament, Helena,
    al teu costat pels camins dels versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      amb el teu ja en són vuit! Ara te'l publico!

      Elimina
    2. I m'agrada molt això que dius dels cromos!

      Elimina
  15. Amb una mica de retard he descobert aquest bell poema. Ets genial, Helena, i molts companys t'admirem com l'excel·lent poeta que ets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      Cabré diu que només s'escriu bé quan es diu el que si no rebentes!

      Elimina