En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 20 de febrer del 2016

Al límit de les teves forces


El Born dins Relats en català

La feixuguesa,
que diria Kundera,
et dignifica.
Que res no ens és donat
sense esforç, sense lluita.

12 comentaris:

  1. Bonic poema Helena. I de vegades allò que vam aconseguir sense esforç i sense lluita no ens omple de satisfacció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      a vegades aconseguim sense esforç aparent el que devem a l'esforç de tota una vida. Jo aquesta setmana he treballat molt a la feina, i aquest poema va fluir com el resultat d'aquest cansament, amb facilitat, paradoxalment.

      Elimina
  2. I com saps, a vegades ni amb esforç s'aconsegueix la fita. Però al menys ho hem intentat.
    (Vaig treballar un temps a un laboratori fotogràfic i vaig un dels que també va positivar aquesta imatge del fotògraf Xavier Miserachs)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      a vegades no haver aconseguit una fita serveix per aconseguir la següent. L'esforç mai és en va, l'experiència és un grau.

      Quina il·lusió de saber que tu vas positivar aquesta imatge! És com l'esforç que t'he dit que serveix pel futur.

      Elimina
  3. I amb "enginy" , també afegiria jo !
    Bon diumenge !!

    ResponElimina
  4. Veure-ho així com diu el poema també dignifica i és ben cert que de l'esforç i la constància sempre surten les millors coses.

    ResponElimina
  5. "Res no ens és donat / sense esforç, sense lluita.". Gran veritat. M'has fet pensar en un vell acudit de Pancho Villa. Passava amb la seva tropa per un camí estret a la vora d'un penya-segat i l'avisen que hi ha una roca gran que els tanca el pas. Envia dos soldats a apartar-la, i tornen dient que no han pogut. N'envia sis, i tornen dient que no poden. N'envia vint, i tornen amb la mateixa cançó. Hi va ell, s'arremanga, empeny la pedra i, amb un gran esforç, aconsegueix tirar-la cinglera avall. Es gira, esbufegant, mirant els seus soldats, i aquests li diuen: "Mi generaaal, hasiendo fueeersa, así cualquieeera!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. De totes maneres, no t'ho creuràs, però "la moral de l'esforç" no és la meva, tot i aquest poema!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...