Obligar-se a jugar per arribar a algun lloc, el que sigui. Que després no ens convenç, que perdem la partida... no passa res. Ho haurem intentat, haurem jugat i gaudit.
Si el que hi ha a la fot és, com sembla, un metro, cal anar amb compte a l'hora de saltar: si quan arribes al deu no hi ha metro, o hi és però la porta no és oberta, pot ser un desastre. Si en el deu hi poses un accent, també cal anar amb compte, imagino. El poema, fantàstic.
Juguem, juguem, que si no arribem al 10, al menys ens haurem divertit...
ResponEliminaNo s'ha de ser tan exigent, crec, Carme, però a tothom li agrada una matrícula.
EliminaObligar-se a jugar per arribar a algun lloc, el que sigui. Que després no ens convenç, que perdem la partida... no passa res. Ho haurem intentat, haurem jugat i gaudit.
ResponEliminaMartinaH, això que dius és exactament el que diu un llibre d'autoajuda: cal fer les coses com si fossin importants, i després no patir pel seu èxit.
EliminaI a 27 i l'ou?
ResponEliminaMolt bona, Xavier, però no el conec, aquest joc!
EliminaPer saber a qui li toca el torn, o a qui li toca "parar" a un joc de colla, es compta fins a 27 i el següent de 27 se li diu l'ou i és a qui li toca.
EliminaMUY INTERESANTE PLANTEAMIENTO.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminaen el fons es fa el que es pot, i qui fa el que pot no està obligat a més.
Moltes vegades som tan exigents amb nosaltres mateixos que no ens deixa gaudir del joc, que és el que ens porta a la felicitat.
ResponEliminaAlfonso,
Eliminasàvies paraules!
El 10 significa perfeció...
ResponEliminaAixò si, sempre jugant con nens, amb certa flexibilitat.
Una Abraçada.
Olga i Carles,
Eliminael 10 significa perfecció, i diuen que ser perfeccionista és un defecte!
Obligança i joc, la combinació ideal, encara que és dificil trobar aquest equilibri.
ResponEliminaGlòria,
Eliminaés com el futbol, molta pressió per guanyar, però contina essent un joc.
Busques un déu
ResponEliminaal miratge del deu
perquè en tens set
M'agrada molt, anònim; sí, tinc set d'algun déu.
EliminaPer arribar a algun lloc t'has de posar en moviment. Si a més a més mentre camines t'ho passes bé... "oli en un llum".
ResponEliminaJordi Policarp,
Eliminamolt bona interpretació!
M'estimo més un joc,
ResponEliminaperquè així el deu
és un final feliç.
Crec que jo també, Olga!
EliminaSi el que hi ha a la fot és, com sembla, un metro, cal anar amb compte a l'hora de saltar: si quan arribes al deu no hi ha metro, o hi és però la porta no és oberta, pot ser un desastre. Si en el deu hi poses un accent, també cal anar amb compte, imagino. El poema, fantàstic.
ResponEliminaQuines reflexions que fas més intel·ligents, totes elles. Això de l'accent al deu és massa!
Elimina