 |
| Petjades dins Relats en català |
Realitat,
i somni a l'horitzó.
Petges i onades.
Helena Bonals
Les petjades caminen per la vora de l'aigua.
Mentre no hi entrin, el somni seguirà a l'horitzó.
Xavier Pujol
Sorra i onades,
volen mantenir el somni.
Petges s'esborren.
Carme Rosanas
Prop de la mar
un cercle de petjades,
dibuix d'un dubte.
Glo.Bos.blog
Petjades que la mar esborra,
vital inconsistència de la sorra.
Olga Xirinacs
Les petjades caminen per la vora de l'aigua.
ResponEliminaMentre no hi entrin, el somni seguirà a l'horitzó.
Molt bo, Xavier! És autèntica poesia! Et publico a dalt.
EliminaSorra i onades,
ResponEliminavolen mantenir el somni.
Petges s'esborren.
Carme,
Eliminaels somnis tenen relació amb les petges, el passat que s'esborra.
Et publico a dalt!
Prop de la mar
ResponEliminaun cercle de petjades,
dibuix d'un dubte.
Glòria,
ResponEliminael dubte de si mullar-se o no.
Et publico a dalt.
UN PARALELO DE EXISTENCIAS.
ResponEliminaABRAZOS
Sí, ReltiH,
Eliminal'art és paral·lel a la vida, però no es toquen.
Bonic poema, bonica foto, bonica interacció. gràcies.
ResponEliminaGràcies a tu, Ramon.
EliminaPetjades que la mar esborra,
ResponEliminavital inconsistència de la sorra.
Bona reflexió, Olga. En un oxymoron deliciós. Ja t'ho he publicat a dalt.
EliminaRealitat i somni, sí, d'un costat a l'altre. ¿Separats? ¿junts? El poema em manté el dubte. Això m'agrada.
ResponEliminaSalut.
Igor,
Eliminano seré jo qui et desfaci el dubte!
Cada gra de sorra,
ResponEliminaun pensament
que deix al terra
i puguis caminar
com catifa de records.
Cada gota del mar,
una llàgrima
que es va vessar
des del silenci
i la distancia,
des de la soledat
dels versos callats,
dels mots muts,
dels sons
que cap cançó repetirà.
I allà on l'horitzó
es fa cel,
com una ungla
que vol gratar-lo,
es veu la punta
d'una terra,
on aquell passat
que ara es veu llunyà,
fou com un jardí
on cada instant floria,
amb el seu propi perfum.
De vegades,
crec notar l'olor
que retorna navegant
entre el flaire de les ones.
De vegades,
em sembla un somni,
però sens dubte
mentre vas voler.
Fou la nostra realitat,
ara,
solament real,
entre petges i onades.