Ha plogut fang.
No aigua destil·lada,
la més humana.
Helena Bonals
Semblava sang
l'aigua desesperada
més inhumana.
Xavier Pujol
Porta el desert
la gota fugissera
dins del seu cor
Anònim
El cel envia fang
i així es va fer el primer home,
no pas la dona.
Olga Xirinacs
Semblava sang
ResponEliminal'aigua desesperada
més inhumana.
Xavier,
Eliminahas capgirat el meu poema! Com molt sovint. M'agrada molt.
L'afegeixo a dalt!
Gràcies
EliminaMolt bons tots dos, l'anvers i el revers de la mateixa pluja...
ResponEliminaCarme,
Eliminaexacte, l'anvers i el revers en tres versos.
Molt encertats els dos.
ResponEliminanovesflors,
Eliminamoltes gràcies!
Us aplaudeixo.
ResponEliminaSón molt bons.
Jordi,
Eliminaahir va ploure fang, és un fenomen molt curiós.
Encertada i bonica manera d'expressar la pols vermellosa d'aquests dies. Sort que sembla que ja ha passat.
ResponEliminaAlfonso,
Eliminagràcies! Sí, queda tot molt brut amb aquesta pluja.
Porta el desert
ResponEliminala gota fugissera
dins del seu cor
Anònim,
Eliminaet podria contractar per publicar al meu blog, escrius molt bé!
M’afalagues, t’enviaria el meu representant. Però el blog perdria la coherència estilística. Compons els teus poemes i comentaris amb la tinta fresca que surt del cor i jo no la sé usar.
EliminaERES MUY CREATIVA.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
Eliminasóc creativa segurament perquè abans, durant molt de temps, no n'era gens. Això és un bon motiu per a un poema!
Una abraçada!
El cel envia fang
ResponEliminai així es va fer el primer home,
no pas la dona.
Olga,
Eliminaavui aquests versos teus m'arriben molt. D'homes fets de fang n'hi ha molts, masses.
M'agrada com feu tots plegats poesia partint de fets quotidians... A mi l'única conseqüència de la pluja de fang va ser que el cotxe passés pel túnel de rentat. Prosaicus sumus!
ResponEliminaRamon,
Eliminaa mi m'agrada de trobar inspiració per tot arreu, mentre sigui lírica.