En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 25 de febrer de 2016

"Anger"

Em diuen que sóc molt creativa.
Crec que és la ràbia
perquè abans no n'era gens,
la que m'empeny.
No hi ha res pitjor
que una crisi
d'aquesta mena.
Jo també vull tenir
la meva bona vista,
donar i rebre joia de viure,
encara que l'escletxa
per on entra la llum
sigui molt petita,
potser només com
el forat del pany.

Helena Bonals


Pel forat del pany
s'escapa el verb del plany.

Xavier Pujol


Pel forat del pany
s'escapà un secret.

Jpmerch


Ull de manyà
fanal de la tempesta
que ha espetegat
en la rapsoda testa
deixa passar
la llum de la congesta
que ha d'alenar
la fe en la reconquesta
del delectar.

Anònim


Copsa el crit
la paret
de la blanca boira.
Es trenca.
Mil sons petits,
com bocins
de l'esclat sonor
es desfan
en infinits silens
que xucla
la teranyina
lletosa,
humida,
pot ser freda,
ja no recordo.
I jo,
també petit
com un tros
de crit,
desfet
en l'avanç cambra
de la nit,
surto d'aquest nou somni,
esporuguit.
I en l'afany
em faig boira
per rebre el propi crit
per ser clau
d'aquell pany
que em tanca suau
i em fa volar
amb la força de la guaira.
Boira.
Llum.
Petita.
Afany.
Amb tot, només,
melangia.

qui sap si...


17 comentaris:

  1. Pel forat del pany
    s'escapa el verb del plany

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      ja t'he publicat a dalt aquest comentari que és poesia.

      Elimina
  2. M'has fet pensar en una escletxa petita de llum, com un forat del pany, que deixa entrar poca llum... i tot seguit he passat a pensar en aquests forats minúsculs que deixen passar totes les imatges de fora, com la càmera primitiva de la capsa de sabates o com aquelles escletxes tan petites de persianes que veus les ombres i les llums del carrer invertides dins de la cambra. O sigui que metafòricament com més petita sigui la llum, més màgica es torna. A veure si surt algun poema amb aquesta idea... ho intentaré. Ho intentem juntes?

    La ràbia, que tota, tota, et surti en versos... que no en quedi gens a dins...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      n'havia fet un, de poema inspirat en la màquina de fer fotos, justament a les Itineràncies. El buscaré.

      Elimina
    2. Carme,
      és aquest el poema que et deia:

      Veure's en un poema

      El mirall narcisista de l'aigua,
      la pupil·la en els teus ulls,
      el reflex cap per avall en la foscor
      d'una càmera antiga,
      són l'entrada al país
      de les meravelles de la poesia.
      Una segona infantesa
      que t'estava esperant.

      Elimina
  3. Pel forat del pany
    s'escapà un secret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'he publicat a dalt, Jpmerch, així deixo escapar el teu secret!

      Elimina
  4. Tot forat de pany té una clau que obre la porta. Segur que la clau està en nosaltres mateixos si la sabem trobar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      jo no vull obrir la porta, prefereixo quedar-me així.

      Elimina
  5. Bonic poema Helena. A vegades la ràbia ens empeny a crear. A la literatura s'ha parlat molt de la creació sota una dictadura, o en les situacions més desfavorables.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      jo m'he inspirat en la ràbia, l'"anger" de les dones a qui no es deixava escriure en pau en segles anteriors.

      Elimina
  6. Ull de manyà
    fanal de la tempesta
    que ha espetegat
    en la rapsoda testa
    deixa passar
    la llum de la congesta
    que ha d’alenar
    la fe en la reconquesta
    del delectar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      he hagut de cercar el significat de "congesta", també he hagut de rumiar sobre el teu poema. M'ha delectat!

      Elimina
  7. Ho deia Raimon: "No sols és la ràbia, però és també la ràbia, / aquesta ràbia més nostra que el pa, / que no és segur avui, i qui sap si demà; / no sols és la ràbia, però és també la ràbia, / aquesta força que ens manté encara lluitant: / no ens ve de la terra, però també de la terra." Ets creativa, sí. I és bo, aprofitar les energies, ni que siguin de ràbia, per crear bellesa. Com l'artista que del foc en forja un joiell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bell això de forjar un joiell del foc, Ramon! Més ben trobat, impossible. La cançó de Raimon no la conec, però té una bona lletra.

      Elimina
  8. Copsa el crit
    la paret
    de la blanca boira.
    Es trenca.
    Mil sons petits,
    com bocins
    de l'esclat sonor
    es desfan
    en infinits silens
    que xucla
    la teranyina
    lletosa,
    humida,
    pot ser freda,
    ja no recordo.
    I jo,
    també petit
    com un tros
    de crit,
    desfet
    en l'avanç cambra
    de la nit,
    surto d'aquest nou somni,
    esporuguit.
    I en l'afany
    em faig boira
    per rebre el propi crit
    per ser clau
    d'aquell pany
    que em tanca suau
    i em fa volar
    amb la força de la guaira.
    Boira.
    Llum.
    Petita.
    Afany.
    Amb tot, només,
    melangia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, qui sap si..., així que pugui t'ho publico a dalt!

      Elimina