Em diuen que sóc molt creativa.
Crec que és la ràbia
perquè abans no n'era gens,
la que m'empeny.
No hi ha res pitjor
que una crisi
d'aquesta mena.
Jo també vull tenir
la meva bona vista,
donar i rebre joia de viure,
encara que l'escletxa
per on entra la llum
sigui molt petita,
potser només com
el forat del pany.
Helena Bonals
Pel forat del pany
s'escapa el verb del plany.
Xavier Pujol
Pel forat del pany
s'escapà un secret.
Jpmerch
Ull de manyà
fanal de la tempesta
que ha espetegat
en la rapsoda testa
deixa passar
la llum de la congesta
que ha d'alenar
la fe en la reconquesta
del delectar.
Anònim
Copsa el crit
la paret
de la blanca boira.
Es trenca.
Mil sons petits,
com bocins
de l'esclat sonor
es desfan
en infinits silens
que xucla
la teranyina
lletosa,
humida,
pot ser freda,
ja no recordo.
I jo,
també petit
com un tros
de crit,
desfet
en l'avanç cambra
de la nit,
surto d'aquest nou somni,
esporuguit.
I en l'afany
em faig boira
per rebre el propi crit
per ser clau
d'aquell pany
que em tanca suau
i em fa volar
amb la força de la guaira.
Boira.
Llum.
Petita.
Afany.
Amb tot, només,
melangia.
qui sap si...
Pel forat del pany
ResponEliminas'escapa el verb del plany
Xavier,
Eliminaja t'he publicat a dalt aquest comentari que és poesia.
M'has fet pensar en una escletxa petita de llum, com un forat del pany, que deixa entrar poca llum... i tot seguit he passat a pensar en aquests forats minúsculs que deixen passar totes les imatges de fora, com la càmera primitiva de la capsa de sabates o com aquelles escletxes tan petites de persianes que veus les ombres i les llums del carrer invertides dins de la cambra. O sigui que metafòricament com més petita sigui la llum, més màgica es torna. A veure si surt algun poema amb aquesta idea... ho intentaré. Ho intentem juntes?
ResponEliminaLa ràbia, que tota, tota, et surti en versos... que no en quedi gens a dins...
Carme,
Eliminan'havia fet un, de poema inspirat en la màquina de fer fotos, justament a les Itineràncies. El buscaré.
Carme,
Eliminaés aquest el poema que et deia:
Veure's en un poema
El mirall narcisista de l'aigua,
la pupil·la en els teus ulls,
el reflex cap per avall en la foscor
d'una càmera antiga,
són l'entrada al país
de les meravelles de la poesia.
Una segona infantesa
que t'estava esperant.
Pel forat del pany
ResponEliminas'escapà un secret.
T'he publicat a dalt, Jpmerch, així deixo escapar el teu secret!
EliminaTot forat de pany té una clau que obre la porta. Segur que la clau està en nosaltres mateixos si la sabem trobar.
ResponEliminaGlòria,
Eliminajo no vull obrir la porta, prefereixo quedar-me així.
Bonic poema Helena. A vegades la ràbia ens empeny a crear. A la literatura s'ha parlat molt de la creació sota una dictadura, o en les situacions més desfavorables.
ResponEliminaUna abraçada
Alfonso,
Eliminajo m'he inspirat en la ràbia, l'"anger" de les dones a qui no es deixava escriure en pau en segles anteriors.
Ull de manyà
ResponEliminafanal de la tempesta
que ha espetegat
en la rapsoda testa
deixa passar
la llum de la congesta
que ha d’alenar
la fe en la reconquesta
del delectar
Anònim,
Eliminahe hagut de cercar el significat de "congesta", també he hagut de rumiar sobre el teu poema. M'ha delectat!
Ho deia Raimon: "No sols és la ràbia, però és també la ràbia, / aquesta ràbia més nostra que el pa, / que no és segur avui, i qui sap si demà; / no sols és la ràbia, però és també la ràbia, / aquesta força que ens manté encara lluitant: / no ens ve de la terra, però també de la terra." Ets creativa, sí. I és bo, aprofitar les energies, ni que siguin de ràbia, per crear bellesa. Com l'artista que del foc en forja un joiell.
ResponEliminaQue bell això de forjar un joiell del foc, Ramon! Més ben trobat, impossible. La cançó de Raimon no la conec, però té una bona lletra.
EliminaCopsa el crit
ResponEliminala paret
de la blanca boira.
Es trenca.
Mil sons petits,
com bocins
de l'esclat sonor
es desfan
en infinits silens
que xucla
la teranyina
lletosa,
humida,
pot ser freda,
ja no recordo.
I jo,
també petit
com un tros
de crit,
desfet
en l'avanç cambra
de la nit,
surto d'aquest nou somni,
esporuguit.
I en l'afany
em faig boira
per rebre el propi crit
per ser clau
d'aquell pany
que em tanca suau
i em fa volar
amb la força de la guaira.
Boira.
Llum.
Petita.
Afany.
Amb tot, només,
melangia.
Moltes gràcies, qui sap si..., així que pugui t'ho publico a dalt!
Elimina