Cal llegir sempre entre línies. Importa el primer pla, i el fons també, només que de vegades és borrós. I cal sensibilitat, per copsar les absències, i imaginació per endevinar què ens pot portar un nou dia. Gràcies pels teus poemes que fan reflexionar.
Una imatge a contrallum ens dóna una idea perfecta de les formes, però ens amaga l'esència de les coses.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminacom una metàfora! Bon comentari!
Ei! Bonic i poètic, Jp!
EliminaNo hi acostumem a pensar mai en les fulles absents quan veiem una branca nua.
ResponEliminaHas mirat més enllà (o més endins) Helena.
Xavier,
Eliminaaixò és el que provo de fer! Moltes gràcies.
Molt bonic, Helena. Cercant la claror de l'ànima que ens il·lumini l'essència de les coses.
ResponEliminaSí, Carme, l'essència de la que parla el Jpmerch.
EliminaL'absència de les fulles en permeten albirar les branques a contraclaror.
ResponEliminaMolt bon comentari, Glòria!
ResponEliminaCal llegir sempre entre línies. Importa el primer pla, i el fons també, només que de vegades és borrós. I cal sensibilitat, per copsar les absències, i imaginació per endevinar què ens pot portar un nou dia. Gràcies pels teus poemes que fan reflexionar.
ResponEliminaRamon,
Eliminaveig que en saps molt, també, de llegir entre línies.