En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 3 de gener del 2016

Misteri i precisió

JUANJO, Passejades matinals per Palou
Dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El cel opac,
i els cables de la llum.
Com un poema
travessat pel sentit,
per l'electricitat.

Helena Bonals

Línies paral•leles.
La perspectiva les uneix
a l'horitzó.

Xavier Pujol

19 comentaris:

  1. Una partitura en blanc...
    per escriure la teva música !!
    Bon Any, poeta !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona metàfora, Artur! M'afalaga que diguis que faig música, tan racional com sóc.
      Bon any!

      Elimina
  2. Un hexagrama on escriure els versos que ens aniràs regalant. Oi Helena?
    Bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O una pauta, la base de les meves interpretacions en forma de poema, August.

      Elimina
  3. Que així sigui, Helena. Tu no paris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      l'altre dia el meu pare va elogiar per primer cop un text meu, la ressenya del seu llibre. Em feu feliç amb els vostres ànims i elogis!

      Elimina
    2. El teu pare, gran novel·lista i narrador, llegeix també poesia? I en concret, ja llegeix els teus poemes? Perquè si el primer elogi que t'ha fet és per a una ressenya literària (ni que sigui d'una obra seva, i segur que molt ben feta), digues-li que potser en fa un gra massa! (Dit sigui de bon rotllo). Entre ser sobreprotector i ser superexigent hi hauria d'haver un terme mig... ;-))

      Elimina
    3. Ramon,
      el meu pare és més exigent que jo, que ja és dir. Fins ara, en agafar un text meu hi trobava un grapat d'errades important.
      S'ha llegit els meus poemes per fer-ne una edició casolana que li agraeixo molt, però no me n'ha fet cap comentari.

      Elimina
  4. Línies paral·leles.
    La perspectiva les uneix
    a l'horitzó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com els dos rius paral•lels de Màrius Torres, Xavier! M'agrada molt, quan pugui el publico a dalt.

      Elimina
    2. Gràcies Helena.
      "Corren les nostres aigües..."

      Elimina
  5. M'agrada molt Helena! La foto ja és inspiradora, però les teves paraules en diuen més. Les del Xavier li posen el colofó.
    També és una mica així amb el meu pare. Darrerament m'escolta i diu que està molt bé, però després ja no se'n recorda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      diu el Jordi Dorca que quan els pares admiren els fills és un regal del cel.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  6. La comunicació cobreix les nostres vides amb fils gairebé invisibles i en poden fer un teixit preciós.
    Que els teus Reis et siguin dolços, Helena.

    ResponElimina
  7. Línies nues, com camins per omplir-los de contingut.

    ResponElimina
  8. Segueix els fils
    de l’anhel deturat
    en l’horitzó

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...