En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 31 de gener del 2016

Sentit i retornat

GONZÁLEZ, Carlos dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sols un camí
és d'anada i tornada.
El del reflex.

Helena Bonals


Ve la llum blanca
i torna la vermella.
Viva és la vida.

Xavier Pujol


Tan semblant sóc
al retorn del mirall
no em reconec

Rafel


Etern retorn
d'un vol sense destí
el bumerang

Anònim


15 comentaris:

  1. Però un no torna igual com va sortir després de llegir un haikú així.

    ResponElimina
  2. Ve la llum blanca
    i torna la vermella.
    Viva és la vida.

    ResponElimina
  3. Un bon haiku, Helena.
    Poques vegades tornem igual com estàvem a l'anada.
    Refer el camí en sentit contrari és ben bé fer un altre camí.
    A la foto, anada i tornada s'uneixen en la forma que prenen. Com un signe dibuixat que hagués dectenir el mateix significat. Però ni es un signe, ni té el mateix sentit. És com un llenguatge abstracte i per això atreu els poemes.

    ResponElimina
  4. Tan semblant sóc
    al retorn del mirall
    no em reconec

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un reflex, com una metàfora, mai s'assembla del tot, Rafel.

      Elimina
  5. Etern retorn
    d’un vol sense destí
    el bumerang

    ResponElimina
  6. No tornem igual que em sortir, mai.
    Molt intel·ligent l'haiku

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      jo em referia a que si estimes ets estimada. Però la teva interpretació també és possible.

      Elimina
  7. Sempre hi ha una transformació si estem preparats.

    Gràcies.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. M'ho passo molt bé llegint aquests enfilalls d'haikus, com les tençons dels trobadors. Cada punt de vista enriqueix i matisa el dels altres. Chapeau!

    ResponElimina
  9. També aquests haikus es reflecteixen entre ells.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...