 |
| GONZÁLEZ, Carlos dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Sols un camí
és d'anada i tornada.
El del reflex.
Helena Bonals
Ve la llum blanca
i torna la vermella.
Viva és la vida.
Xavier Pujol
Tan semblant sóc
al retorn del mirall
no em reconec
Rafel
Etern retorn
d'un vol sense destí
el bumerang
Anònim
Helena Bonals
Ve la llum blanca
i torna la vermella.
Viva és la vida.
Xavier Pujol
Tan semblant sóc
al retorn del mirall
no em reconec
Rafel
Etern retorn
d'un vol sense destí
el bumerang
Anònim
Però un no torna igual com va sortir després de llegir un haikú així.
ResponEliminaGràcies, August, d'això es tracta!
EliminaVe la llum blanca
ResponEliminai torna la vermella.
Viva és la vida.
Viu és el teu poema, Xavier! Me l'enduc cap a dalt.
EliminaUn bon haiku, Helena.
ResponEliminaPoques vegades tornem igual com estàvem a l'anada.
Refer el camí en sentit contrari és ben bé fer un altre camí.
A la foto, anada i tornada s'uneixen en la forma que prenen. Com un signe dibuixat que hagués dectenir el mateix significat. Però ni es un signe, ni té el mateix sentit. És com un llenguatge abstracte i per això atreu els poemes.
Tan semblant sóc
ResponEliminaal retorn del mirall
no em reconec
Un reflex, com una metàfora, mai s'assembla del tot, Rafel.
EliminaEtern retorn
ResponEliminad’un vol sense destí
el bumerang
Molt bo això del bumerang, Anònim.
EliminaUs publico a dalt!
No tornem igual que em sortir, mai.
ResponEliminaMolt intel·ligent l'haiku
Glòria,
Eliminajo em referia a que si estimes ets estimada. Però la teva interpretació també és possible.
Sempre hi ha una transformació si estem preparats.
ResponEliminaGràcies.
Una abraçada
Olga i Carles,
EliminaUna transformació reflex.
M'ho passo molt bé llegint aquests enfilalls d'haikus, com les tençons dels trobadors. Cada punt de vista enriqueix i matisa el dels altres. Chapeau!
ResponEliminaTambé aquests haikus es reflecteixen entre ells.
ResponElimina