Molt bo... M'agrada molt. No sé si sé trobar del tot el sentit al teu començament: simplicitat, però tot i així m'agrada. Ni que sigui per portar la contrària als que veuen la complexitat sempre causa de les tempestes dels sentiments.
Carme, Paulo Coelho diu que les coses senzilles són les més extraordinàries, crec que m'hi he inspirat. És un classicisme barroc, tot alhora, sintèticament. Moltes gràcies!
A la meva edat, als sentiments ja els costa de tronar i llampegar, tan sols roinegen... Però els que sou joves, aprofiteu els temporals per alliberar tensions i ser sempre vosaltres!
Molt bo... M'agrada molt. No sé si sé trobar del tot el sentit al teu començament: simplicitat, però tot i així m'agrada. Ni que sigui per portar la contrària als que veuen la complexitat sempre causa de les tempestes dels sentiments.
ResponEliminaCarme,
EliminaPaulo Coelho diu que les coses senzilles són les més extraordinàries, crec que m'hi he inspirat. És un classicisme barroc, tot alhora, sintèticament. Moltes gràcies!
El mes senzill sentiment, pot ser la tempesta perfecta !!
ResponEliminaCom el llamp de la poesia, Artur!
EliminaPROFUNDO...! ME GUSTA.
ResponEliminaABRAZOS
Moltes gràcies, ReltiH! Profund com la aparentment senzilla superfície del mar.
EliminaLa descàrrega emocional.
ResponEliminaL'emoció que cal, segons Forster, per a l'amor, Xavier.
EliminaA la meva edat, als sentiments ja els costa de tronar i llampegar, tan sols roinegen... Però els que sou joves, aprofiteu els temporals per alliberar tensions i ser sempre vosaltres!
ResponEliminaNo m'ho crec, que els teus sentiments no llampegueixin! Els teus textos desprenen espurnes, Ramon.
Elimina