En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 26 de gener del 2016

Vencedora

PUJOL, Xavier Lluna de gener dins Fita

Plena i al centre,
lluna clàssica, dalt
de la muntanya.

Helena Bonals


Com un prodigi.
La lluna ha queixalat.
Ja no hi ha cim.

Carme Rosanas


Volva de lluna
el volcà erupciona
la llum nevada.

Xavier Pujol


Plena i al centre,
la lluna ha queixalat
la llum nevada.

Jordi Dorca


Calze de neu
que ofrena la claror
al cel de nit.

Anònim


Dalt de la muntanya
prodigi de la nit.
Lluna nevada.

Glo.Bos.blog

a

16 comentaris:

  1. Carme Rosanas26 de gener del 2016, a les 11:57

    Com un prodigi.
    La lluna ha queixalat.
    Ja no hi ha cim.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals26 de gener del 2016, a les 12:17

    Molt ben trobat, Carme, quan pugui el publico.

    ResponElimina
  3. xavier pujol26 de gener del 2016, a les 12:19

    Volva de lluna
    el volcà erupciona
    la llum nevada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de gener del 2016, a les 13:27

      El teu poema sí que és vencedor, Xavier! Les imatges són molt bones.

      Elimina
  4. Jordi Dorca26 de gener del 2016, a les 18:20

    Plena i al centre,
    la lluna ha queixalat
    la llum nevada.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals26 de gener del 2016, a les 19:58

    Que original, Jordi! Quan pugui el publico!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals26 de gener del 2016, a les 20:46

    Ja està!

    ResponElimina
  7. Anònim27 de gener del 2016, a les 0:20

    Calze de neu
    que ofrena la claror
    al cel de nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de gener del 2016, a les 9:46

      Molt bona la imatge del calze, anònim. El porto a dalt!

      Elimina
  8. Glo.Bos.blog27 de gener del 2016, a les 0:32

    Dalt la muntanya
    prodigi de la nit.
    Lluna nevada

    ResponElimina
  9. Gemma Sara30 de gener del 2016, a les 23:27

    Genial la imatge i com l'acompanyeu amb els versos... veig la cara de la lluna i li agraden!

    ResponElimina
  10. KRT3 de febrer del 2016, a les 0:57

    Quin plaer. Molt bons haikus i una molt bona foto. Gràcies.

    ResponElimina
  11. Helena Bonals3 de febrer del 2016, a les 8:26

    La foto dóna molt de si!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...