En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de gener del 2016

Kant

FERRAN dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La tanca fixa,
i aquella temporal,
són de costat.
Som en construcció,
venim d'un a priori.
a

11 comentaris:

  1. KRT8 de gener del 2016, a les 16:40

    Per sort, estem en permanent construcció i deconstrucció (i reconstrucció). Excepte alguns il·luminats, que tenen conviccions de pedra picada i no evolucionen des de la seva puresa immanent. Els planyo. Tu sigues tu i canvia sempre que et vingui de gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de gener del 2016, a les 9:53

      Ramon, crec que era Steinbeck que deia que canviar no és sinònim d'haver fracassat, sinó de voler millorar encara més.

      Elimina
    2. KRT18 de gener del 2016, a les 17:56

      Doncs trobo que tenia raó.

      Elimina
  2. xavier pujol8 de gener del 2016, a les 18:02

    Com la llum de la lluna i la del fanal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de gener del 2016, a les 9:54

      Xavier,
      admiro tant la teva constància com la teva intel·ligència, una interpretació rodona!

      Elimina
  3. AdolfO ReltiH8 de gener del 2016, a les 21:35

    MUY INTERESANTE!!
    ABRAZOS

    ResponElimina
  4. August G. i Orri10 de gener del 2016, a les 22:33

    És bonic pensar la vida així, en permanent construcció, consolidant murs i enderrocant-ne d'altres perquè la llum entri a les habitacions...

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas13 de gener del 2016, a les 13:25

    Venim d'un a priori... Mai no podem reconstruir res, si no el tenim en compte. Consolidant-nos, rectificant, construint...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...