En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de gener de 2016

Kant

FERRAN dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La tanca fixa,
i aquella temporal,
són de costat.
Som en construcció,
venim d'un a priori.

11 comentaris:

  1. Per sort, estem en permanent construcció i deconstrucció (i reconstrucció). Excepte alguns il·luminats, que tenen conviccions de pedra picada i no evolucionen des de la seva puresa immanent. Els planyo. Tu sigues tu i canvia sempre que et vingui de gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, crec que era Steinbeck que deia que canviar no és sinònim d'haver fracassat, sinó de voler millorar encara més.

      Elimina
  2. Com la llum de la lluna i la del fanal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      admiro tant la teva constància com la teva intel·ligència, una interpretació rodona!

      Elimina
  3. És bonic pensar la vida així, en permanent construcció, consolidant murs i enderrocant-ne d'altres perquè la llum entri a les habitacions...

    ResponElimina
  4. Venim d'un a priori... Mai no podem reconstruir res, si no el tenim en compte. Consolidant-nos, rectificant, construint...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el present se sol explicar pel passat.

      Elimina