En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 7 de gener del 2016

Sense ornaments

Niporepte 163: Arbres nus d'hivern dins Relats en català


 Com esquelets
d'aquell Turner romàntic,
hivern abstracte.

 Helena Bonals
Semblen un crit
trencant la calma flonja
del meu capvespre.

 Carme Rosanas
Les branques nues,
llum de romanticisme,
l'hivern contemplen.

 Xavier Pujol

a

13 comentaris:

  1. novesflors7 de gener del 2016, a les 22:42

    M'agrada el teu haiku sense ornaments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de gener del 2016, a les 9:30

      novesflors,
      els haikus, és veritat, no permeten gaires ornaments.

      Elimina
  2. Carme Rosanas7 de gener del 2016, a les 23:24

    Semblen un crit
    Trencant la calma flonja
    Del meu capvespre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de gener del 2016, a les 9:31

      Carme,
      no té res a veure amb el meu haiku, però m'agrada molt!
      Te'l publico a dalt.

      Elimina
  3. AdolfO ReltiH8 de gener del 2016, a les 1:18

    EXCELENTE!!!
    ABRAZOS

    ResponElimina
  4. xavier pujol8 de gener del 2016, a les 9:50

    Les branques nues,
    llum de romanticisme,
    l'hivern contemplen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de gener del 2016, a les 10:02

      Xavier,
      les branques nues deixen passar la llum, cosa que s'agraeix amb el fred de l'hivern. El romanticisme té molt a veure amb l'hivern i l'abstracció.
      Ja veus que m'ha agradat, te'l publico a dalt també!

      Elimina
  5. KRT8 de gener del 2016, a les 16:42

    M'agraden aquestes cadenes d'haikus: tots plegats sou genials! Un plaer, llegir-vos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de gener del 2016, a les 9:51

      Ramon,
      a mi també m'agraden les cadenes de haikus improvisats.

      Elimina
  6. Anònim8 de gener del 2016, a les 23:02

    Estic de pas
    i he sentit dues notes
    d’un cant de gel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de gener del 2016, a les 9:50

      Està molt bé, anònim, però com et dius?

      Elimina
    2. Anònim10 de gener del 2016, a les 1:34

      Obre el meu nom
      un pet silent
      i un rus al vent
      l’orna i el clou.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...