En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimecres, 6 de gener del 2016
Melancolia
Com un llibre
que et tenia embadalida
i que has de tencar
a corre-cuita quan arribes
a l'estació on et du el tren,
així em sento
quan penges abruptament,
per timidesa o per precaució,
per més que jo no et deixaria
penjar mai.
Com que a la vida sovint tenim el cul llogat, hem de tancar els llibres i interrompre les converses o altres coses agradables; quan no és per necessitat de l'un, és per obligació de l'altre. Que no vol dir deixar-ho de banda sine die: hi ha punts de llibre, i tecles de retrucada. Per tornar-hi a la mínima que es pugui. Els llibres sempre estan a punt, els interlocutors (ai las) de vegades no... Paciència i tenacitat!
Aquest "jo no et deixaria penjar mai" és molt tendre i molt bonic...
ResponEliminaCarme,
Eliminaés el que és!
...tut, tut, tut, tuuuuuut...
ResponEliminaEm fas riure, Xavier!!!
EliminaAh... M'ha arribat la teva melancolia com un dard enverinat de tristor.
ResponEliminaBon any, Helena.
No pateixis, Igor, malgrat tot sóc molt feliç!
EliminaBon any!
A mi tampoc m'agrada que em pengin. El final és molt romàntic, m'agrada. Bon any nou, Helena!
ResponEliminaSílvia,
Eliminabon any nou, guapa!
Com que a la vida sovint tenim el cul llogat, hem de tancar els llibres i interrompre les converses o altres coses agradables; quan no és per necessitat de l'un, és per obligació de l'altre. Que no vol dir deixar-ho de banda sine die: hi ha punts de llibre, i tecles de retrucada. Per tornar-hi a la mínima que es pugui. Els llibres sempre estan a punt, els interlocutors (ai las) de vegades no... Paciència i tenacitat!
ResponEliminaRamon,
Eliminagràcies pels ànims!
Ramon,
Eliminagràcies pels ànims!
Un poema magnífic. M'arriba molt.
ResponEliminaEm fa il·lusió això que dius, Glòria!
Elimina