 |
| Aquarel·la de Carme Rosanas, amb la proposta de puzle dins Col·lecció de moments |
M'agrada de juxtaposar els versos
amb les seves lectures,
per festejar-los a mansalva,
en una abraçada metafòrica
plena de tendresa,
que xiuxiueja el seu sentit
al lector escotorit.
Ei. Helena, molt bé! Com us envejo als que teniu el do d'escriure versos així, lligant paraules amb un sentit que vagi més enllà del més immediat.
ResponEliminaPer cert, escotorit… què vol dir? (ho deu posar al blog de la Carme, oi? Ho buscaré.
Una abraçada!
PS: Per cert, l'aquarel·la de la Carme és preciosa.
August,
Eliminaescotorit, referint-se generalment a un noi jove, significa eixerit, despert.
Tot el que prové de la Carme té molt de mèrit!
El Jordi Dorca, dins Mil mots de Sora i un conte rural diu: "Alegre, eixerit, trempat".
EliminaGràcies, Helena, pels aclariments lingüístics! Escotorit, gran paraula, a veure si la incorporo… Jo sóc més del "trempat".
EliminaLes paraules s'empaiten dins del vers, i tot plegat és un joc enginyós mols ben trobat.
ResponEliminaMoltes gràcies, Olga! La intuïció és tan bona com la raó per fer poemes.
EliminaEls teus versos sempre es noten molt ben festejats, i la teva abraçada metafòrica, fa que siguin uns versos que es fan estimar.
ResponEliminaA Roda de Ter la paraula escotorit, s'utilitzava ben bé en aquest sentit que dius, com a significat principal, però s'acostumava a dir dels nens sobretot si eren menuts. Si era un alt i gros, més aviat se li diria eixerit o trempat.
Carme,
Eliminam'agrada la distinció de sentit de la qual m'informes.
M'admira que amb paraules que, igual, sembla que no tenen relació, creeu un poema amb una música tan bonica. Preciós poema i preciosa aquarel·la.
ResponEliminaAlfonso,
ResponElimina"un poema amb una música tan bonica" és més del que podia esperar que em diguéssiu!
Cada llengua té moltes paraules precioses. L'art de saber-les trenar és per als poetes com tu, Helena. Per cert, la meva tia-àvia Marcel·lina sempre em deia "escotorit" (és clar que no era objectiva; quan ho era més, em deia "ximplet", "xitxarel·lo" o "taral·lirot"). D'acord amb l'Alfonso amb el poema i amb l'aquarel·la.
ResponEliminaQuina sort que et diguin escotorit, Ramon!
EliminaEncara que sigui a través del bloc de la Helena, una abraçada Ramon
EliminaGràcies, Alfons, igualment.
EliminaHelena, la meva tia-àvia també em deia "Ramon, ets el més maco del món". Tenia criteri, la bona dona... ;-))
Em fas riure, Ramon! La teva tia-àvia t'estimava.
EliminaCoi!! M'he quedat juxtaposat després de fer aquesta lectura.
ResponEliminaEn el bon sentit, és clar!!
EliminaXavier,
EliminaQuè vols dir? Com "patidifuso"?