En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 28 de gener de 2016

Més enllà de l'aiguat

Rosa vinclada dins Relats en català

Esplendor groga
per la pluja ajupida.
Tot et va en contra.
Però la contenció
esclata en el poema.

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. M'agrada això que dius venint de tu, novesflors.

      Elimina
  2. EXCELENTE DESCRIPCIÓN DE LA IMAGEN.
    ABRAZOS

    ResponElimina
  3. ReltiH,
    és la imatge, que és excel·lent!

    ResponElimina
  4. Quan cessi l'aiguat, la flor es redrecerà, curulla de vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      com a Anglaterra, hi ha aiguats que no amainen gairebé mai.

      Elimina
  5. M'agrada aquesta idea de la contenció esclatant… un contrast interessant! Potser la contenció té més força -i més duradora- que l'impuls no controlat… i que és "foc d'encenalls".
    Bon cap de setmana, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De manera exacta ho dius, August. Bon cap de setmana, demà recito a Navarcles!

      Elimina
  6. Sembla que la imatge tingui moviment, potser per això dius que esclata...

    ResponElimina
  7. Gemma,
    per a mi aquest esclatar és l'alliberament del poeta en el poema.

    ResponElimina
  8. El poema serà doncs com un consol... Sempre és millor que la contenció esclatien un poema que no pas d'altres maneres ments adequades.

    ResponElimina
  9. Tot el que esclati en un poema és creatiu i enriqueix. Hi ha altres esclats que no, és clar. I quan cau el gran ruixat cal ajupir-se i aguantar, i esperar. Per molt que duri l'aiguat, al final sempre para. I si has pogut aguantar sense perdre gaires fulles, et tornaràs a redreçar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre para, l'aiguat, és veritat, però a vegades és eixuga't i tornem-hi.

      Elimina