M'agrada aquesta idea de la contenció esclatant… un contrast interessant! Potser la contenció té més força -i més duradora- que l'impuls no controlat… i que és "foc d'encenalls". Bon cap de setmana, Helena!
Tot el que esclati en un poema és creatiu i enriqueix. Hi ha altres esclats que no, és clar. I quan cau el gran ruixat cal ajupir-se i aguantar, i esperar. Per molt que duri l'aiguat, al final sempre para. I si has pogut aguantar sense perdre gaires fulles, et tornaràs a redreçar.
Una tanka magnífica.
ResponEliminaM'agrada això que dius venint de tu, novesflors.
EliminaEXCELENTE DESCRIPCIÓN DE LA IMAGEN.
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
ResponEliminaés la imatge, que és excel·lent!
Quan cessi l'aiguat, la flor es redrecerà, curulla de vida.
ResponEliminaXavier,
Eliminacom a Anglaterra, hi ha aiguats que no amainen gairebé mai.
M'agrada aquesta idea de la contenció esclatant… un contrast interessant! Potser la contenció té més força -i més duradora- que l'impuls no controlat… i que és "foc d'encenalls".
ResponEliminaBon cap de setmana, Helena!
De manera exacta ho dius, August. Bon cap de setmana, demà recito a Navarcles!
EliminaSembla que la imatge tingui moviment, potser per això dius que esclata...
ResponEliminaGemma,
ResponEliminaper a mi aquest esclatar és l'alliberament del poeta en el poema.
El poema serà doncs com un consol... Sempre és millor que la contenció esclatien un poema que no pas d'altres maneres ments adequades.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Carme.
EliminaTot el que esclati en un poema és creatiu i enriqueix. Hi ha altres esclats que no, és clar. I quan cau el gran ruixat cal ajupir-se i aguantar, i esperar. Per molt que duri l'aiguat, al final sempre para. I si has pogut aguantar sense perdre gaires fulles, et tornaràs a redreçar.
ResponEliminaSempre para, l'aiguat, és veritat, però a vegades és eixuga't i tornem-hi.
Elimina