En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 6 de març del 2015

Obstinació

Com un acordió
estirant-se i arronsant-se,
el meu art
ara és contingut,
ara és deixat anar.
Ara és gris,
ara és brillant.
Però sempre, sempre,
vol tenir sentit,
i ser sentit.
a

14 comentaris:

  1. xavier pujol6 de març del 2015, a les 10:39

    I musical...

    ResponElimina
  2. MartinaH6 de març del 2015, a les 11:11

    En constant transformació, és a dir, amb... vida!

    ResponElimina
  3. jpmerch6 de març del 2015, a les 16:53

    Com els intermitents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de març del 2015, a les 17:31

      Molt bona, Jpmerch! Kundera diu que les bones idees són com un arbre enmig de la gespa, contrasten molt.

      Elimina
  4. Unknown6 de març del 2015, a les 18:30

    Excelsa, dius les coses com si fossin un bategar del teu cor, alenades de brillantor i de vida, obstinada tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de març del 2015, a les 20:15

      Abel,
      s'agrada als altres dient-los el que creuen que els manca.

      Elimina
  5. Unknown6 de març del 2015, a les 21:39

    M'acabes de lletraferir el cor, Excelsa estimada!

    ResponElimina
  6. Carme Rosanas7 de març del 2015, a les 13:54

    Com la vida, com el mar, entre la calma i la força bategant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de març del 2015, a les 18:35

      Com la nit i el dia, Carme. M'agraden molt les teves comparacions, insuperables, però.

      Elimina
  7. Igor8 de març del 2015, a les 17:30

    I tant. Una altre cosa seria enganyar-se. L'acordió que ara agafa aire, ara l'expulsa, com a l'economia. Salut.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...