L'amistat és un llapis,
s'esborra, no fa tant de mal
com una relació física.
L'enamorament és la tinta
blava d'una ploma,
flueix amb noblesa i poesia.
L'amor és un bolígraf
d'extensa prosa.
El desamor és un retolador assecat.
I la poesia és un estoig
on guardes tots aquests
estris d'escriure.
M'agrada !
ResponEliminaArtur,
ResponEliminaho he fet tot a base de connotacions. M'agrada el que denota el teu comentari!
Hi ha bolígrafs que ni hi ha qui els esborri i els retoladors assecats... Fan bastanta pena... Totes les connotacions que has utilitzat les trobo molt encertades.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCarme,
ResponEliminahi ha bolígrafs que voldries no haver conegut mai.
M'agraden les teves connotacions, Helena, i el poema. Amb tot, penso que com més vells ens fem cada vegada donem més valor a l'amistat en detriment de l'amor...
ResponEliminaUna abraçada.
Galionar,
Eliminajo també penso com tu, i crec que en el poema es veu.
Quin estoig més complet!
ResponEliminaUn estoig ben variat era un regal que apreciava de petit, i això que de retoladors encara no n'hi havia.
El poema ens transporta enrere, enrere.
I també endavant.
Xavier,
Eliminajo encara ara em deleixo per un estoig de llapis de color. Sí que mira enrere i s'anticipa al futur, un poema.
Els teus estris estan molt inspirats. M'agraden tots i, especialment, el retolador assecat i el bolígraf que escriu extensa prosa.
ResponEliminaConsol,
Eliminamoltes gràcies. Provo de viure amb tots!
I també tens una bona maquineta de fer punta a la imaginació. M'ha agradat com has obert aquest estoig i ens l'has mostrat.
ResponEliminaSílvia,
Eliminala maquineta d'anar endavant com fer punxa a un llapis!
Tu sí que tens imaginació.
Helena et desitjo un estoig ple de llapis de colors, dels bons amics, que mai s'esborren. També amb ploma i bolígraf al abast. Els retoladors que no serveixen per escriure un poema més val llençar-los.
ResponEliminaEn fi, et desitjo un estoig curull de poesia!
Glòria,
Eliminaescriure un poema amb retolador, i gastat, és com improbable!
M'agrada el bolígraf.
ResponEliminacantireta,
Eliminaa mi m'agrada la tinta blava!
Tot bé combinat.
ResponEliminaPerò el llapis també es fa estimar.
És una forma d'amor, Jordi!
EliminaI el temps
ResponEliminauna goma d'esborrar
les paraules
els fets
fins i tot els sentiments
https://blocdejavier.wordpress.com/2015/06/15/escriure-amb-el-cor/