En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 29 de març de 2015

L'amistat

Els amics costen molt de fer,
i es perden en un instant,
em va dir un home savi.
Al llarg de la vida n'he perdut
més que no n'he fet, d'amics.
Però, amb una excepció
que confirma la regla,
sempre són ells que se'n van.
Sóc molt "conservadora" en això.
Voldria que en el meu càntir
hi entrés sempre més aigua
que no en surt,
que les paraules desbordessin
la meva memòria.

23 comentaris:

  1. Un càntir d'aigua fresca. Amb regust d'anís, per fer passar la set.

    ResponElimina
  2. Mesura, no pas usura.

    (aquí un càntir...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      un càntir sempre és una bona metàfora.

      Elimina
  3. Sempre he pensat que els amics que es perden és perquè no ho eren.

    ResponElimina
  4. Diuen que només s'acaba el que no ha existit mai, Jaume.

    ResponElimina
  5. Vivim diferents etapes i, en cada nova etapa, perdem i guanyem amics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot el que puja baixa, Consol. Però la nostàlgia que sento per alguna amistat perduda no la puc esborrar amb res. Només dolor i ràbia.

      Elimina
  6. Excelsa, diuen que "Melones y amigos, muchos salen pepinos".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      sempre amb el teu bon humor! M'embadaleixes!

      Elimina
  7. Jo no m'acabo de creure el que diu en Jaume... Jo he tingut algunes boníssimes amigues que ara ja no en són. La vida és molt llarga i a vegades ens distanciem... Però el que va ser, va ser, ho vam viure amb el cor i els ulls.

    Jo també sóc conservadora, en aquests temes i em sap greu perdre amics... Molt de greu, però sempre se'n guanyen de nous. I fins i tot per poc probable que sembli també se'n recuperen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      és veritat, alguns amics van i tornen, i algun es recupera, cosa que produeix molta joia.

      Elimina
  8. Una vegada vaig llegir que, pel que fa a l'amistat, som com consignes d'una estació: ve un, hi deixa l'equipatge, després el pren i marxa; ja ha descansat i nosaltres l'hem escoltat un instant.
    Difícil, difícil, mantenir una relació d'amistat fidel. Qui la troba, té una joia.

    ResponElimina
  9. Olga,
    jo no aspiro a trobar la fidelitat, només a ser-ne jo, de fidel. Això de la consigna és molt trist.

    ResponElimina
  10. La amistat no l'has perdut, només t'has adonat de que no la tenies.

    ResponElimina
  11. T'entenc, Helena… L'amistat -com tantes coses a la vida- es mou al vaivé de tantes circumstàncies que és millor no voler atrapar-la, sinó gaudir-ne mentre la tens a prop. Compartir-la, de fet. Quan perds un amic pensa que ell també n'ha perdut un. Ens perdem mútuament, com també ens trobem, de cop, d'altres amics. I, com diu la Carme, a voltes algun es recupera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      " Quan perds un amic pensa que ell també n'ha perdut un", però a ells sembla que no els importi pas gaire.

      Elimina
  12. Al llarg dels anys he mantingut correspondència amb moltes persones. Algunes les considerava molt amigues, altres no pas tant. Quan miro les cartes, veig quina intensitat hi havia en la lletra i el moment, i penso en l'afortunada que vaig ser per rebre notícies seves.
    Jo he "extraviat" alguna amistat, Helena. No em neguiteja gens, les que tinc ara valen molt, i els ho dic sempre que em deixen.

    Sigues feliç. Val la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc feliç amb la poesia i l'art, les persones solen decepcionar-me, per inhumana que sembli.

      Elimina
  13. Molt bonica la comparació amb el càntir, és inevitable perdre'n, potser t'havien d'acompanyar un tros del camí, però també va entrant aigua fresca que val molt la pena!

    ResponElimina
  14. Molt bonica la comparació amb el càntir, és inevitable perdre'n, potser t'havien d'acompanyar un tros del camí, però també va entrant aigua fresca que val molt la pena!

    ResponElimina
  15. Tens raó, Gemma. Però a vegades no me'n sé avenir!

    ResponElimina