En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 6 de març de 2015

Obstinació

Com un acordió
estirant-se i arronsant-se,
el meu art
ara és contingut,
ara és deixat anar.
Ara és gris,
ara és brillant.
Però sempre, sempre,
vol tenir sentit,
i ser sentit.

14 comentaris:

  1. En constant transformació, és a dir, amb... vida!

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Molt bona, Jpmerch! Kundera diu que les bones idees són com un arbre enmig de la gespa, contrasten molt.

      Elimina
  3. Excelsa, dius les coses com si fossin un bategar del teu cor, alenades de brillantor i de vida, obstinada tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      s'agrada als altres dient-los el que creuen que els manca.

      Elimina
  4. M'acabes de lletraferir el cor, Excelsa estimada!

    ResponElimina
  5. Com la vida, com el mar, entre la calma i la força bategant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com la nit i el dia, Carme. M'agraden molt les teves comparacions, insuperables, però.

      Elimina
  6. I tant. Una altre cosa seria enganyar-se. L'acordió que ara agafa aire, ara l'expulsa, com a l'economia. Salut.

    ResponElimina