Triaria sense dubtar les opcions primeres, la mirada sense ulleres de sol i els llavis sense coqueteria i sense pintallavis... Però em quedo amb la metàfora i al mateix temps l'expressió dels sentiments. No cal renunciar ni a l'una ni a l'altra...
Carme, Plató preguntava "Què és la bellesa, una cullera d'or o una de fusta"? Jo em quedo en primer lloc amb la segona part de les tres idees. El sentiment és per sobre de la metàfora en art, penso.
No tots entenem el mateix quan parlem de bellesa ja sigui per valorar un paisatge, un poema o una pel·lícula. Tan sols puc dir que el meu gust estètic coincideix amb una determina gent i no amb una altra.
La metàfora, si és bona, pot suggerir més bellesa que la imatge més literal… També el sentiment, sense la traducció dels mots, és coix per a compartir-se...
August, deixem-ho que el millor és la metàfora i el sentiment alhora. Com em va venir a dir Jordi Dorca una vegada, un bon poema és el que amaga i mostra al mateix temps, va per la realitat i transcendeix.
Nena, la bellesa fins i tot rau en el concepte que en tenen els cecs, o els quasi cecs. La veu ben timbrada és bella, i amb ella el rerefons de metonímia que el seu portador també és ben plantat.
La bellesa és tot i és res, només depén de l'observador.
ResponEliminaJaume,
Eliminadepèn de tots dos, crec, del creador i l'intèrpret.
Per sort la bellesa no és una ciència exacte.
ResponEliminaEs pot trobar en les persones o als llocs més insospitats.
Jo trobo bell el teu comentari, Xavier!
EliminaTriaria sense dubtar les opcions primeres, la mirada sense ulleres de sol i els llavis sense coqueteria i sense pintallavis... Però em quedo amb la metàfora i al mateix temps l'expressió dels sentiments. No cal renunciar ni a l'una ni a l'altra...
ResponEliminaCarme,
EliminaPlató preguntava "Què és la bellesa, una cullera d'or o una de fusta"? Jo em quedo en primer lloc amb la segona part de les tres idees. El sentiment és per sobre de la metàfora en art, penso.
No tots entenem el mateix quan parlem de bellesa ja sigui per valorar un paisatge, un poema o una pel·lícula. Tan sols puc dir que el meu gust estètic coincideix amb una determina gent i no amb una altra.
ResponEliminaÉs veritat, Consol. Però jo crec que puc sintonitzar amb moltes maneres d'entendre la bellesa.
EliminaLa metàfora, si és bona, pot suggerir més bellesa que la imatge més literal… També el sentiment, sense la traducció dels mots, és coix per a compartir-se...
ResponEliminaAugust,
Eliminadeixem-ho que el millor és la metàfora i el sentiment alhora. Com em va venir a dir Jordi Dorca una vegada, un bon poema és el que amaga i mostra al mateix temps, va per la realitat i transcendeix.
Nena, la bellesa fins i tot rau en el concepte que en tenen els cecs, o els quasi cecs. La veu ben timbrada és bella, i amb ella el rerefons de metonímia que el seu portador també és ben plantat.
ResponEliminame faràs sospirar, "punyetera" :-)
Moltes gràcies, Montse! Em fas creure que jo també faig bellesa!
Elimina