En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Sí, crec que és bo recordar-ho. M'agrada "m'ha captivat la teva remor". A vegades m'he sentit captivada per un gest, un moviment... d'una persona.
Consol,la remor és metàfora, o metonímia, depèn de com es miri.
Un lleuger remolí que se'ns emporta...
Xavier,un lleuger remolí que se'ns emporta i ja no ens deixa.
A mi també m'ha agradat aquest vers. I coincideixo amb aquesta sensació que diu la Consol, un sol gest em commou.
Carme,"els seus actes graciosos, barrejats de llum", deia molt millor que jo Valéry.
Un lleuger corrent d'aire que, de vegades, té la força d'un huracà.
Exactament, novesflors.
Molts cops ens arriba abans el gest que no pas la paraula...
August,a mi m'agrada el gest de la paraula.
... i jo sento, arreu,la teva flaire.
Abel,ens posem sentimentals!
I què sinó, Excelsa, si la primavera ja s'acosta?
Abel,a mi m'agrada l'aire entre les estrofes.
Estrofes primaverals, de l'eterna primavera, Excelsa.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Bonito, bonito, bonito :)
Gràcies, Jordim! Per tres.
"Fins l'aire que trascendeixes enamora..." (Potser que escrigui poemes ara que m'ha inspirat això)
cantireta,justament és l'aire el que més enamora!
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Sí, crec que és bo recordar-ho.
ResponEliminaM'agrada "m'ha captivat la teva remor". A vegades m'he sentit captivada per un gest, un moviment... d'una persona.
Consol,
Eliminala remor és metàfora, o metonímia, depèn de com es miri.
Un lleuger remolí que se'ns emporta...
ResponEliminaXavier,
Eliminaun lleuger remolí que se'ns emporta i ja no ens deixa.
A mi també m'ha agradat aquest vers. I coincideixo amb aquesta sensació que diu la Consol, un sol gest em commou.
ResponEliminaCarme,
Elimina"els seus actes graciosos, barrejats de llum", deia molt millor que jo Valéry.
Un lleuger corrent d'aire que, de vegades, té la força d'un huracà.
ResponEliminaExactament, novesflors.
EliminaMolts cops ens arriba abans el gest que no pas la paraula...
ResponEliminaAugust,
Eliminaa mi m'agrada el gest de la paraula.
... i jo sento, arreu,
ResponEliminala teva flaire.
Abel,
Eliminaens posem sentimentals!
I què sinó, Excelsa, si la primavera ja s'acosta?
ResponEliminaAbel,
Eliminaa mi m'agrada l'aire entre les estrofes.
Estrofes primaverals, de l'eterna primavera, Excelsa.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaBonito, bonito, bonito :)
ResponEliminaGràcies, Jordim! Per tres.
Elimina"Fins l'aire que trascendeixes enamora..." (Potser que escrigui poemes ara que m'ha inspirat això)
ResponEliminacantireta,
Eliminajustament és l'aire el que més enamora!