En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 9 de març de 2015

Com entre estrofes

Quan ens movem
amb un pas normal,
encara que no ho sembli,
generem una lleugera
corrent d'aire.

Tot el que fem
té transcendència,
i a mi m'ha captivat
la teva remor.

20 comentaris:

  1. Sí, crec que és bo recordar-ho.
    M'agrada "m'ha captivat la teva remor". A vegades m'he sentit captivada per un gest, un moviment... d'una persona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      la remor és metàfora, o metonímia, depèn de com es miri.

      Elimina
  2. Un lleuger remolí que se'ns emporta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      un lleuger remolí que se'ns emporta i ja no ens deixa.

      Elimina
  3. A mi també m'ha agradat aquest vers. I coincideixo amb aquesta sensació que diu la Consol, un sol gest em commou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      "els seus actes graciosos, barrejats de llum", deia molt millor que jo Valéry.

      Elimina
  4. Un lleuger corrent d'aire que, de vegades, té la força d'un huracà.

    ResponElimina
  5. Molts cops ens arriba abans el gest que no pas la paraula...

    ResponElimina
  6. ... i jo sento, arreu,
    la teva flaire.

    ResponElimina
  7. I què sinó, Excelsa, si la primavera ja s'acosta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      a mi m'agrada l'aire entre les estrofes.

      Elimina
    2. Estrofes primaverals, de l'eterna primavera, Excelsa.

      Elimina
    3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  8. "Fins l'aire que trascendeixes enamora..." (Potser que escrigui poemes ara que m'ha inspirat això)

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      justament és l'aire el que més enamora!

      Elimina