En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 16 de març del 2015

Sallent

Joc literari dins Antaviana


Cada saltant
d'aigua, vers provinent
del teu hivern.
La vegetació,
la lectura que en fas.
a

6 comentaris:

  1. xavier pujol16 de març del 2015, a les 10:41

    "la lectura que en fas"... comença el desglaç.

    ResponElimina
  2. August G. i Orri16 de març del 2015, a les 17:27

    Si els marges són ufanosos, el poema és ric en significats…

    Aquesta metàfora és molt suggerent, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 de març del 2015, a les 17:56

      August,
      em sembla que se'n diu "suggeridora". En tot cas, moltes gràcies! L'altre dia Salvador Oliva deia que no hi ha formes i continguts, sinó formes i interpretacions. M'hi he inspirat.

      Elimina
  3. Carme Rosanas17 de març del 2015, a les 12:32

    Molts saltants d'aigua molts versos.. i molta vegetació, molt de sentit a cada vers...

    De la imatge ha sortit el teu poema, però el teu poema em retorna a la imatge que em dóna respostes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de març del 2015, a les 13:05

      Carme,
      de les imatges a les paraules, i de les paraules a les imatges, tot pot ser creació, tot pot ser il·lustració.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...