En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 7 de març del 2015

Escriure amb el cor

L'amistat és un llapis,
s'esborra, no fa tant de mal
com una relació física.

L'enamorament és la tinta
blava d'una ploma,
flueix amb noblesa i poesia.

L'amor és un bolígraf
d'extensa prosa.

El desamor és un retolador assecat.

I la poesia és un estoig
on guardes tots aquests
estris d'escriure.

20 comentaris:

  1. Artur,
    ho he fet tot a base de connotacions. M'agrada el que denota el teu comentari!

    ResponElimina
  2. Hi ha bolígrafs que ni hi ha qui els esborri i els retoladors assecats... Fan bastanta pena... Totes les connotacions que has utilitzat les trobo molt encertades.

    ResponElimina
  3. Carme,
    hi ha bolígrafs que voldries no haver conegut mai.

    ResponElimina
  4. M'agraden les teves connotacions, Helena, i el poema. Amb tot, penso que com més vells ens fem cada vegada donem més valor a l'amistat en detriment de l'amor...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar,
      jo també penso com tu, i crec que en el poema es veu.

      Elimina
  5. Quin estoig més complet!
    Un estoig ben variat era un regal que apreciava de petit, i això que de retoladors encara no n'hi havia.
    El poema ens transporta enrere, enrere.
    I també endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      jo encara ara em deleixo per un estoig de llapis de color. Sí que mira enrere i s'anticipa al futur, un poema.

      Elimina
  6. Els teus estris estan molt inspirats. M'agraden tots i, especialment, el retolador assecat i el bolígraf que escriu extensa prosa.

    ResponElimina
  7. I també tens una bona maquineta de fer punta a la imaginació. M'ha agradat com has obert aquest estoig i ens l'has mostrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      la maquineta d'anar endavant com fer punxa a un llapis!
      Tu sí que tens imaginació.

      Elimina
  8. Helena et desitjo un estoig ple de llapis de colors, dels bons amics, que mai s'esborren. També amb ploma i bolígraf al abast. Els retoladors que no serveixen per escriure un poema més val llençar-los.
    En fi, et desitjo un estoig curull de poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      escriure un poema amb retolador, i gastat, és com improbable!

      Elimina
  9. Tot bé combinat.
    Però el llapis també es fa estimar.

    ResponElimina
  10. I el temps
    una goma d'esborrar
    les paraules
    els fets
    fins i tot els sentiments


    https://blocdejavier.wordpress.com/2015/06/15/escriure-amb-el-cor/

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...