En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 17 de març del 2015

Autoreferencial

M'agrada fer poesia de la poesia.
Estic més enamorada dels versos
que de cap persona.

23 comentaris:

  1. Potser un enamorament molt més durador que el de les persones... feliç viatge!

    ResponElimina
  2. Un poema que és com una capsa de bombons i un pom de flors.

    ResponElimina
  3. M'has recordat un comentari que va fer la Maria Font en una presentació de llibre.
    M'agrada més llegir que escriure.
    I em va fer rumiar molt.

    ResponElimina
  4. Perquè la poesia porta el nucli de la vida.

    ResponElimina
  5. Wittgenstein diu: "Die Grenzen meiner Sprache bedeuten die Grenzen meiner Welt"; i ho ratifica José Manuel Caballero Bonald: "Los límites de mi lenguaje son los límites de mi mundo".
    I a tu, Excelsa estinada, jo t'he de dir que el teu llenguatge en tot moment traspua transcendència, sempre al límit dels límits!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      moltes gràcies, però em pots traduir les paraules de Wittgenstein?

      Elimina
  6. La cita de Caballero Bonald és la traducció exacta del que diu Wittgenstein.

    ResponElimina
  7. Bé no exacta, sino aproximada. Exacta seria: "La frontera del meu llenguatge significa (o indica) la frontera del meu món."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Abel! Però no entenc gaire a que es refereix aquesta frase. Wittgenstein m'agrada molt, sobretot en la cita de dalt del blog!

      Elimina
  8. Jo et parlo de l'excelsitud dels teus poemes, d'allò que tu en dius poesia de la poesia; que per a mi transcendeix el significat de les paraules... Pel damunt de bé i del mal; superant inclús el que Nietzsche deia: 'Humà, massa huma'! Per això estàs més enamorada dels versos que de cap persona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Forster diria que no és bo de posar els llibres per sobre de les persones, però jo no puc fer-hi res!

      Elimina
  9. Per això ets Excelsa, no? Però segur que, de reüll, en déus estar, d'enamorada... d'alguna persona. Amors secrets... Menschliches, Allzumenschliches! Humà, massa humà!

    ResponElimina
  10. Oh, com n'ets d'Excelsa, poesia de la poesia! Margarit també diu que l'estel·la del romanticisme encara dura i durarà sempre; i jo et dic: "¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas? Poesía... eres tú."

    ResponElimina
  11. ... i tanmateix els versos els fan les persones.

    T'he trobat a l'espai de la Institució de les Lletres Catalanes dedicat al Dia Mundial de la Poesia, com sempre traient poesia de la indagació en el sentit de la poesia.

    ResponElimina
  12. Crec que tens molta raó, Eduard. Però diuen que un poeta només és un vehicle per a la poesia.
    Que bé que m'hagis vist!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...